La lliçó d’anatomia

Gino Rubert
Estrella por una noche, 2004.
Tècnica mixta sobre tela, 105 x 97 cm.
[© Imatge: http://www.ginorubert.com/]

La lliçó d’anatomia de Gino Rubert al Museu de l’ Empordà de Figueres fins el 28 de setembre.

Gino Rubert (Mèxic, 1969) exposa una selecció de pintures, dibuixos, aquarel·les i videos fets durant els deu darrers anys i, en primícia a la ciutat de Figueres, inclou algunes de les últimes pintures d’aquest mateix 2008.

Gino Rubert
Smoking room, 2007.
Tècnica mixta sobre tela, 162 x 130 cm
[© Imatge: Galeria Senda]

Sens dubte el que més m’agrada de la seva obra són les pintures. Els temes, intueixo, remeten a un món personal molt ric en símbols xifrats dels seus pensaments entorn la infantesa, l’amor, el sexe, la por, la mort … entre molts altres, segurament. Els mostra representats amb posades en escena acurades i pròpies d’un somni (de vegades un malson), molt sentit de l’humor (sovint negre) i amb personatges (a les obres més recents apareixen gairebé sempre el mateix Gino Rubert i la seva companya, la també artista Tamara Villoslada) que llencen mirades inquietants a l’espectador, gens sorpresos per la nostra presència i buscant la complicitat per fer-nos saber que som testimonis del que està passant dins el quadre, perque passen moltes coses, algunes poden semblar sàdiques i terribles: cossos esquarterats; ulls, boques i vagines cosides; bondages… successos dels què som voayeurs consentits gràcies a l’eliminació de les façanes, com col·locats davant de teatrets retallables o cases de nines, tenim una visió privilegiada d’ interiors amb escales que pujen cap al cel i baixen a l’infern, edificis amb l’estructura de la 13 Rue del Percebe i també d’alguns exteriors sobre catifes de gespa, davant alts murs que tanquen patis i jardins o amb edificis urbans de fons.

Tècnicament Gino Rubert és un mestre del collage. Els rostres dels seus personatges són fotografies en blanc i negre insertades amb molta cura als cossos pintats i al seu entorn. Utilitza també altres textures per reproduir la fusta o les superficies de les parets. Un efecte que m’agrada molt és el que aconsegueix amb l’ús de papers plàstics d’aparença metàl·lica i d’efecte brillant per a peces de roba de vestir i pel mobiliari.

Gino Rubert
Lección de anatomía, 2006
Tècnica mixta sobre tela , 170 x 405 cm

[© Imatge: Galeria Senda]

El Museu de l’Empordà ha editat un petit catàleg amb fotografies d’obres de Gino Rubert que no es corresponen exactament amb les obres exposades... Només coincidiexen al llibre i a l’exposició la sèrie de dibuixos a llapis sobre paper a partir de cites de filòsofs i escriptors. S’inclou també un text breu de Francesc Badia i Dalmases que repassa la trajectòria de l’artista de manera molt personal. Es troba a faltar més informació per poder conèixer millor l’artista i l’obra exposada. En aquest sentit, haurem de conformar-nos amb Apio: notas caninas, el conte llarg de Gino Rubert que el mateix museu ha editat (600 exemplars) amb motiu de l’exposició.

Rubert, Gino
Apio: notas caninas
Figueres: Museu de l’Empordà, 2008
ISBN: 978-84-936586-0-1

Un conte negre, tan negre com el futur d’Apio, el gos cec d’un amo que no és el que sembla. A base de capítols molt breus descriu una sèrie de personatges, unes morts sospitosament accidentals i situacions en general bastant insòlites, no per això impossibles, i amb força humor. Prefereixo el Gino Rubert pintor que pas l’escriptor, però crec que aquest conte permet saber més sobre l’imaginari que utiliza a la resta d’obra. Alguns capítols es poden llegir al web http://www.ginorubert.com/.