dissabte, 6 de setembre del 2008

Hubbard & Birchler

Hubbard & Birchler
House with Pool
, 2004
[© Foto: Teresa Hubbard /Alexander Birchler]


Para nosotros, el construir una narración muchas veces implica el proceso de físicamente construir un espacio. Construimos espacios que sugieren tensión psicológica, donde existe un traspié entre el interior y el exterior, el pasado y el presente. Construir una imagen a través de la construcción de varias capas espaciales y narrativas sigue siendo el eje fundamental de nuestro trabajo.
Hubbard & Birchler
Hentschel, Martin. Teresa Hubbard & Alexander Birchner.
A revista do CGAC / La revista del CGAC, núm. 5, 2003. Pàg. 142-147.



Un dels records més bonics que tinc de la meva darrera visita a Santiago de Compostela és una tarda de pluja al Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC). Allà vaig tenir la sort de descobrir les videoinstal·lacions de Teresa Hubbard (Dublín, 1965) i Alexander Birchler (Baden, 1962). Les seves obres són difícils de trobar als museus espanyols, a excepció de les col·leccions del mateix CGAC i del Museo de Arte Contemporáneo de Castilla y León (MUSAC). També son presents a les darreres fires anuals d’ARCO.

Els videoartistes, fotògrafs i escultors Hubbard & Birchler són notícia perque estrenaran a mitjans d’aquest mes de setembre dues noves videoinstal·lacions, peces que giren entorn el cinema i la literatura, dues de les seves passions:


Grand Paris Texas, 2008

Paris, la ciutat texana que va donar nom a la pel·lícula de Wim Wenders (Paris, Texas, 1984), però no el lloc on es va rodar realment, és el punt de partida per reflexionar sobre l’articifi dels escenaris del cinema. El video creua tres narracions a la ciutat: les imatges d’un antic cinema abandonat, una misteriosa cinta trobada a l’interior del mateix cinema i entrevistes amb els ciutadans, parlant sobre cinema i sobre la repercusió de l’èxit de la pel·lícula de Wenders.
[Estrena el 14 de setembre al Modern Art Museum Fort Worth]
The Year without a Summer, 2008

Dos grups d’estudiantes britàniques fan classe de dibuix a Sala 18 de la National Portrait Gallery de Londres. Un grup còpia el retrat de l’escriptora i activista feminista Mary Wollestonecraft i l’altre el de la seva filla, l’escriptora Mary Shelley. Mentre esbossen i dibuixen, una companya llegeix fragments de Frankesnstein. Les imatges per separat dels dos grups es projecten en paral·lel i justaposades. L’obra reflexiona sobre la relació de proximitat i distància dels dos retrats i l’espai. El retrat de la mare va ser pintat estant ella embarassada i es dona el cas que va morir a causa del part. El títol de la videoinstal·lació fa referència a l’estiu gèlid i tempestuós del 1816, l’any que Mary Shelley passava les vacances a Suïssa amb el seu marit Percy i Lord Byron i, on degut al mal temps, es va tancar a la casa començant a escriure la que seria la seva novel·la més famosa. Aquell clima atípic de l’estiu del 1816 al nord d’Europa, al Canadà i al nordest americà va ser degut a l’efecte a l’atmosfera provocat per l’erupció d’un volcà d’una illa d’Indonèsia.
[Estrena el 20 de setembre a la Liverpool Biennial]


Hubbard & Birchler viuen i treballen a Austin, Texas. A la seva pàgina web es poden veure fotografies i fragments dels seus videos: Teresa Hubbard / Alexander Birchler.

5 comentaris:

Insonrible ha dit...

Tienen algo que te llevan a otro lugar. Esas fotos de gente durmiendo con los cervatillos al lado...son muy inquietantes.
Link en favoritos.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Toronto,ha sido como ver una película de suspense...
Las fotos de los cervatillos me han encantado,y la de la piscina,parece que vaya sumergirse en cuálquier momento...

Anònim ha dit...

OooooooooooooooooH!
Meravella de les meravelles, carn de gallina!!!
M'encanten, sóc fan.
Gran experiència veure'ls en patalla gran.
Absolutament recomenables!!!

Toronto ha dit...

Insonrible y Abutrí, yo también los encuentro de lo más inquietantes y misteriosos... además usan mucho el efecto loop, así lo que cuentan no tiene ni principio ni final y te quedas tan atrapado!Cuidan mucho el sonido y lo proyectan todo sobre varias pantallas grandes... es toda una experiencia!
Jordi!Ho recordes? Anavem a veure l'exposició de la Frida Kalho i al final aquesta que no que l'esperavem ens va deixar més traspuestos encara!
Tant de bo les noves estrenes les poguem veure, aniré vigilant les notícies del web com un fa més!

Samedimanche ha dit...

Sólo por dibujar garabatos en la National Portrait me dejaría hacer fotos...me he quedado sin aliento.
Y los cervatillos...dejan minúscula la inquietud piscinera de La joven del agua. Shyamalan en ridículo.