dimarts, 21 d’octubre de 2008

Forçuts

Enric Vall Karsunke
Sense títol
, 2008
[Oli i collage sobre tela, 27 x 35 cm]

Los ejercicios del atleta Zbyshko eran impresionantes. Rompía cadenas con los dedos, doblaba una viga de regulares dimensiones colocada en la espalda, de cada uno de cuyos extremos pendían doce hombres; detenía la marcha de dos automóviles y, tendido en el suelo con unas tablas encima, soportaba el peso de otro coche. A uno, sin embargo, este número no acababa de satisfacerle. En una feria, el número de Zbyshko podía ser aceptado. Era, en efecto, un número de “¡Vayan pasando, señores! Y de “¡Esta y la otra!”.

Gasch, Sebastià. Evocación del Circo Olimpia (IV), Destino, 9-X-1969.
A: Jané, Jordi; Minguet, Joan. Sebastià Gasch, el gust pel circ: antologia de textos.
Tarragona: El Mèdol, 1998. (Clàssics contemporanis; 7). ISBN: 84-89936-12-9. Pàg. 188.

El gran cronista català del circ Sebastià Gasch publicava a la revista Destino aquest record del forçut polonès Stanislau Zbyshko un 9 d’octubre de l’any 1969. Un día després i a Figueres, d’un esforç tan sobrehumà com el d’un forçut de circ, la meva mare trencava aigües, en lloc de cadenes, i neixia jo.

Quan penso en un forçut, el primer que em ve a la memòria és Zampanò, l’artista ambulant que va interpretar Anthony Quinn a La Strada (1954) de Federico Fellini. Zampanò és un forçut malcarat, tosc, egoísta, desconfiat, gelós i molt violent, més violent encara sota els efectes de l’alcohol. El totxo de Zampanò descobreix massa tard que allò que sent per la seva companya de pista Gelsomina (Giulietta Masina) és amor. Al gran final de la pel·lícula, Zampanò busca la redenció plorant, enfonsat de genolls en un mar que sembla fet de les seves pròpies llàgrimes, conscient de ser un monstre desgraciat per a la resta dels seus dies.

Zampanò a La Strada (1954) de Federico Fellini. [© Foto extreta de: Wiegeland, Chris. Federico Fellini: el mago de los sueños 1920-1993. Köln: Taschen, 2003. ISBN: 3-8228-2244-2. Pàg. 48.]

Res a veure amb el forçut de Vall Karsunke. Ell -no li conec el nom- fa cara de bona persona, com molts dels personatges amables i riallers que pinta el seu autor. A més, aquest forçut viurà feliç, gaudirà de l’amor. Moltes gràcies a P. i a A. pel regal d’aniversari, i a Vall Karsunke per fer-ho possible i amb dedicatòria inclosa!

2 comentaris:

La Abutrí de Getafe ha dit...

La Strada,la Strada...
Como me gustó esa película cuando la ví,hasta debo decirte que el caracter de Anthony me gustaba esa rudeza que tenía y a la vez que ternura...
Como no,Federico Fellini estaba detrás de este gran actor.

Por cierto Toronto y las forçudas?.¿Qué me cuentas de ellas?.

Toronto ha dit...

Hola Abutrí! En las ferias y circos las había, pero así célebres... pues recuerdo una forzuda muy especial: Black Obelisk! Salía en la película "Gato negro, gato blanco" de Emir Kusturika y se dedicaba a arrancar clavos de una tabla... con las nalgas!!!Ya no sé si eso es de forzuda o de faquir o de qué! veálo usted misma y ya me dirá: http://es.youtube.com/watch?v=DiXl47ht6_8