Paul en el campo

Rabagliati, Michel. Paul en el campo y otras historias.
Traducción: Lorenzo F. Díaz y Fulgencio Pimentel.
Logroño: Fulgencio Pimentel, 2008.
ISBN: 978-84-936081-1-8.

Em van regalar Paul en el campo..., el segon dels dos reculls d’historietes de Michel Rabagliati (Montreal, 1961) traduïdes al castellà i publicades per l’editorial Fulgencio Pimentel. No sé molt bé si serà una cosa general, però veig que els que estem a la meitat de l'esperança de vida dels humans, valorem, expliquem i compartim especialment records de quan erem nens. En concret, parlem sovint d’allò que l’amic que m’ha fet aquest regal tan especial m’apunta que se’n sol dir el paradís perdut. Els records de Paul són molt bonics i emotius, aventures qüotidianes que, per sort, no porten missatges moralistes o res per l’estil, ni cauen en les sensibleries tan perilloses quan es tracten els temes de la infantesa.

No descobreix res, s’ha escrit molt de la pèrdua de la innocència, de la família en general i de l’amor als pares quan encara són uns herois pels fills (potser ho seran per sempre, o potser no) o de les tietes excèntriques i encantadores en particular, de l’amistat pura, del descobriment del sexe i de l’amor… però Rabagliati ho porta al seu terreny parlant i dibuixant molt bé del què millor coneix: d'ell mateix. De manera que el més íntim i personal ben explicat es torna universal, passi al Canadà o a Carabanchel Alto. O si més no, dóna per pensar a cadascú quant d’important va ser aquella etapa i què ens en queda encara d’ella.

Són un total de 18 historietes curtes. En el podi dels paradisos perduts posaria en primer lloc la meravellosa Paul en el metro, seguida d’apop per Paul en el campo.

Rabagliati combina el Paul adult que viatja a la infantesa (de la mà dels paisatges, el menjar i les persones, especialment la seva filla petita) amb vivències del Paul dels trentaitants (és un home casat per amor - i per l’afició compartida pels còmics!- amb una tintinòfila que el complementa en molts aspectes). La passió pels tebeos és una constant, així com la forta influència de la cultura francesa i belga, pròpia dels canadencs francòfons. I això darrer es pot veure també en l’estil del dibuix, de vegades més polit i detallista que d’altres, però sempre en la línia clara europea. Tampoc hi falta mai l’humor (memorable Paul en la ferretería!). Completa el recull El jardín de María, adapatació d’un conte de J.H. Rosny que no està protagonitzat per Paul, una història trista però molt bonica també.

[©Totes les imatges: Michel Rabagliati]