dijous, 19 de febrer de 2009

Rabascall

Joan Rabascall
IBM 360, 1967
Collage i pintura acrílica sobre tela,
27 x 35 cm.
[Foto: MACBA]
Rabascall: producció 1964-1982 al Museu d’Art Contemporani de Barcelona,
fins el 19 d’abril.


Conèixer l’obra de Joan Rabascall, gràcies a aquesta exposició al MACBA, ha significat dues coses per a mi: descobrir un mestre del collage i retrobar-me per causualitat amb alguns paisatges que em resulten molt familiars.

Jazz Hot, 1968
Collage sobre fusta,
50x73 cm
[Foto : Galeria Palma 12]

Rabascall és un artista pop, del pop europeu que, a diferència de l’americà (cosa que no trobo que desmereixi a l’americà, però és així), porta una bona càrrega de denúncia social i política. En el seu cas, es serveix dels mitjans de comunicació com a eina que manipula en contra d’ella mateixa i del seu missatge:
"Cap al 1963-1964, vaig començar a fer assemblatges amb retalls de paper de diari i de revistes, és a dir, engantxant-los sobre la tela i retocant-los amb pintura acrílica. La fase següent consistia en fer fotomuntatges i ampliar-los sobre teles i plaques metàl·liques fotogràfiques, per intentar reproduir així una altra dimensió de la imatge i també un impacte més foro sobre aquell que mira.
Actualment, i des de fa anys, només treballo amb imatges que ja han estat inserides en el circuit de visualització normal, amb imatges que ja han estat seleccionades, sovint teixides i subtitulades, imatges com les que veiem al carrer, en els cartells publicitaris, en les revistes, diaris, etc. D’aquesta massa d’imatges “tractades” i “manipulades” que ens envolten i ens condicionen, en trec algunes de context, les torno a enquadrar, molt sovint les fotocòpio i, al final, les amplio. Desvio doncs la seva finalitat primera per denunciar o subratllar alguns aspectes de la “realitat” periodística que esl mass media ens fan empassar cada dia. […] Si he arribat al principi de desviació d’imatges i de textos, és perquè sempre m’he sentit molt incòmode davant d’aquest bombardeig d’imatges i notícies que només tenen un únic sentit, sense possibilitat de diàleg. En aquest massatge de missatges – McLuhan ho va definir molt bé-, hi ha massa tesis sense antítesis. Jo intento l’antítesi." *

Rabascall viu i treballa a París des dels anys seixanta, i el Maig del 68 francès té molt a veure amb el seu esperit d’antítesi. De vegades, en funció dels temes que tracta, aconsegueix a més uns collages d’una factura molt bonica.



Roses des d’Empuriabrava
i Santa Margarida-Roses
Paisatges Costa Brava, 1982
Emulsions fotogràfiques sobre tela,
65 x 92 cm
[Fotos: Col·lecció FRAC Limousin]


I els paisatges familiars… són els de Paisatges Costa Brava, la sèrie de fotografies de l’any 1982 que recull imatges d’alguns pobles com Roses, Castelló d’Empúries, Sant Pere Pescador i l’Escala sota els efectes de la transformació salvatge que va arribar amb el turisme, a base de carreteres i de blocs d’edificis a primera línia de mar. Els paisatges de la meva infantesa i adolescència. Ara llegeixo que aquest treball va ser exposat el mateix any 82 (el del Naranjito…) a la galeria Canaleta de Figueres, pionera en fer arribar certa modernitat a l’Alt Empordà. Sempre em va cridar l’atenció el que es podia llegir, si no recordo malament, a la porta de la galeria: CANALETA: Espolla – New York – Figueres.

* Fragment de: Rabascall, Joan. Per una desviació de la imatge. Publicat originalment com a “Pour un détournement d’image” a Gulliver, n. 6 (abril de 1973). A : Rabascall: producció 1964-1982. Barcelona: Museu d’Art Contemporani de Barcelona, 2009. ISBN: 978-84-89771-71-0. Pàg. 66-67.