dimecres, 29 d’abril de 2009

Déjame entrar

Déjame entrar
Tomas Alfredson

(Låt den rätte komma in, 2008)

Draculina soy / medio loca estoy / todas las mañanas / de excursión me voy /
sapos y culebras / para comer / y un poco de sangre / para beber / mi casa es el cementerio /
mi cama es un ataúd / y todas las mañanas / me levantas ¡tuuú!



Ai, està vist que hi ha pares que haurien d’estar molt més pels fills. Com a mínim saber de les seves preocupacions qüotidianes, com els hi va a l’escola, amb qui es relacionen i comparteixen jocs… Si no ho fan, s’arrisquen a que qualsevol nit els nens deixin entrar un vampir a casa seva. Déjame entrar de Tomas Alfredson passarà a la història del cine com una gran pel·lícula de vampirs, però és això i molt més. L’assetjament escolar, el món interior adolescent entorn l’amor i l’amistat, el pas de l’estima incondicional pels pares a les primeres desil·lusions, la manera de fer del caràcter suec… tots els temes estan molt ben tractats, amb sobrietat, sense sensibleries, fent ús d’ un realisme quasi minimalista i un to pausat que només es veu trasbalsat per l’acció del monstre, tan cruel com salvadora.


Continguts i moltes imatges que, sense grans cops d’efecte, es fan difícils d’oblidar; com aquelles escenes que passen al bosc, el paisatge tenebrós present a tantes bones històries de terror – ara em ve a la memòria El cebo (1958) d’Andrej Vajda –, però, sobre tot, el gran tram final, d’espectacular contenció, d’aquesta obra mestra.

[Imatge: Cub de Rubik a Wikipèdia]
[Fotos: Movie Picture DataBase]

+ Costa, Jordi. Bésame monstruo. El País, 17-04-09.
+ Web oficial: http://www.latdenrattekommain.se/

4 comentaris:

Insonrible ha dit...

A ver si me dejo caer por el cine este fin de semana. Tiene una pinta increíble.

La Abutrí de Getafe ha dit...

Hola Toronto!!.

Pues yo voy mañana por la tarde...Veremos a ver que tal,pero me dá la nariz de que me va a gustar mucho!.

Besos de salmorejo.

Samedimanche ha dit...

El libro es tan sueco como la película y lleva más allá algunos temas solapados en el film ( pedofilia incluída ) que, por otro lado, es un futuro clásico y título de referencia del género...aix, los vampiros!!

Toronto ha dit...

Hola Insonrible i Abutrí, ja em diran a veure què quan la vegin. A mi m'ha agradat molt.
Samedí, esperava amb expectació la seva valoració d'experta vampiril, el llibre té molta bona pinta i el director es desfà en elogis, ha explicat a les entrevistes que es va quedar tant garratibat al llegir-lo que el va voler portar al cinema el millor possible, retallant però algunes trames perquè era molt llarg, com la de la pedofilia, que a la pel·li només s'intueix. Hauré de llegir el llibre! Referent a això avui el suplement de la Vanguardia en parla, com de la idea de relleu i bucle... que em posa els pèls de punta!Suposo però que els amants del gènere estareu molt contents que surtin encara coses d'aquest nivell!
Petons a la iugular per les tres!