dissabte, 2 de maig de 2009

Pietrolino

Jodorowsky, Alejandro;
Boiscommun, Olivier G.
Pietrolino.
Barcelona: Norma Editorial, 2009.
Edició íntegra.
ISBN: 978-84-9847-580-7.

"A la llegada de Marcel Marceau, seis meses después, mi destino teatral se puso en marcha. El mimo, tras un minucioso examen, me aceptó en su compañía, dándome un papel mínimo para demostrarme que si en mi país yo era alguien, en Francia era un don nadie. Poco a poco gané su aprecio y obtuve el grado más alto que concedía a un colaborador: sostenerle los letreros anunciando sus pantomimas. Así lo acompañé en sus giras por muchos países. Mientras mi amigo dormía hasta tarde, fatigado por la representación de la víspera, yo me levantaba temprano y visitaba cuanto maestro y lugar sagrado podía encontrar. Como no tenía la oportunidad de realizar mis ideas, decidí dárselas a Marceau. Escribí para él El fabricante de máscaras, La jaula, El devorador de corazones, El saber del samurai, Bip vendedor de porcelana, etc., pantomimas que le dieron un nuevo impulso. Habiendo decidido que no quería terminar mi vida haciendo gestos de mudo con un maquillaje blanco sobre mis arrugas, me despedí de Marceau…"

Jodorowsky, Alejandro
. La danza de la realidad .
Madrid: Siruela, 2001.
(Libros del tiempo- Autobiografía ; 139).
ISBN: 84-7844-564-1. Pàg. 197.

Pietrolino era una de les pantomimes que Alejandro Jodorowsky va escriure per a Marcel Marceau però que el mim, mort el 2007, no va arribar a estrenar. La història va ser adaptada al còmic pel mateix Jodorowsky i el dibuixant Olivier G. Boiscommun . La trista aventura de Pietrolino, qui a causa d’una dura represàlia de l’exercit nazi durant l’ocupació de Paris, perd la movilitat de les mans, dues de les seves eines de treball més preuades, del pitjor que li pot passar a un mim, vaja. Però Pietrolino – que té molta semblança física amb Marceau i una arruga amb forma d’M al front que encara fa més evident l’homenatge - no perd la il·lusió ni la capacitat de continuar fent sommiar i riure al seu públic. Sobreviu a un camp de concentració i durant la postguerra, sempre acompanyat pel seu fidel amic Simio, aconsegueix l’èxit al circ com a pallasso boxejador, una de les entrades més conegudes que grans mestres com Chaplin o Keaton també van fer seves.

Pietrolino és un personatge quixotesc i melancòlic que viu entre el constant desencís per la condició humana i l’amor impossible per dues dones. A través del seu art transforma la tristor en poesia o en astracanada de fina ironia. Els dibuixos de Boiscommun són espectaculars, diria que inclús estan per sobre del nivell de la història. Espectaculars pel domini dels colors, per l’expressivitat dels rostres - especialment en els mil registres del mim protagonista -, pels acurats detalls a curta distància o en vistes panoràmiques com la festa de l’alliberament nazi sota la Tour Eiffel i l’emotiu final.

Pietrolino és el còmic que mai llegiria el protagonista de L’ensenyador de pisos que odiava els mims, un conte de la gran, que no vella, Empar Moliner.
[Foto coberta: Norma Editorial]