Las dos Fridas
(1939)
Oli sobre tela. 173.50 x 173.00 cm.
Museo de Arte Moderno, INBA, México.
Uf! Quina lletra... AMA diuen que fan pop, soul i cançó popular melodramàtica. I sí, molt melodrama hi ha a No conozco a nadie como ella, posseïdora d’ estrofes dignes de grans mestres del rompe y rasga de la cançó, com ara Manuel Alejandro o Armando Manzanero. ¿O no s’imaginen a la Jurado sentenciant aunque aquello ya se terminó (...) nadie va a quererte como yo i a Raphael sobreactuant un Demasiado tarde para darse cuenta; o bé a la Guillot atacant un Porque soy el que todo lo quiebra, quien destruye todo alrededor? Aquí estan AMA, actualitzant el gènere, des del pop i amb veu molt més pausada, però igualment carregat d’amargor a cada gir.
No conozco a nadie como ella es troba a Exposición permanente (Los Enanos Gigantes, 2009), tercer disc d’AMA i amb el que abandonen la tristor dominant dels dos primers - AMA (Jabalina, 2002) i A un metro de mí (Jabalina, 2005)- per continuar oferint cançons amb la dosi habitual de melodrama però aquesta vegada barrejada amb abundants raigs de sol.
+ AMA: http://amamusica.info/
+ MySpace AMA
1 comentari:
Ja em perdonarà...les lletres m'han semblat maravelloses però, sius plau, una mica d'esma!!!!
Publica un comentari a l'entrada