Déjame entrarTomas Alfredson
(Låt den rätte komma in, 2008)
Draculina soy / medio loca estoy / todas las mañanas / de excursión me voy /
sapos y culebras / para comer / y un poco de sangre / para beber / mi casa es el cementerio /
mi cama es un ataúd / y todas las mañanas / me levantas ¡tuuú!
Ai, està vist que hi ha pares que haurien d’estar molt més pels fills. Com a mínim saber de les seves preocupacions qüotidianes, com els hi va a l’escola, amb qui es relacionen i comparteixen jocs… Si no ho fan, s’arrisquen a que qualsevol nit els nens deixin entrar un vampir a casa seva. Déjame entrar de Tomas Alfredson passarà a la història del cine com una gran pel·lícula de vampirs, però és això i molt més. L’assetjament escolar, el món interior adolescent entorn l’amor i l’amistat, el pas de l’estima incondicional pels pares a les primeres desil·lusions, la manera de fer del caràcter suec… tots els temes estan molt ben tractats, amb sobrietat, sense sensibleries, fent ús d’ un realisme quasi minimalista i un to pausat que només es veu trasbalsat per l’acció del monstre, tan cruel com salvadora.
Continguts i moltes imatges que, sense grans cops d’efecte, es fan difícils d’oblidar; com aquelles escenes que passen al bosc, el paisatge tenebrós present a tantes bones històries de terror – ara em ve a la memòria El cebo (1958) d’Andrej Vajda –, però, sobre tot, el gran tram final, d’espectacular contenció, d’aquesta obra mestra.
[Imatge: Cub de Rubik a Wikipèdia]
[Fotos: Movie Picture DataBase]
+ Costa, Jordi. Bésame monstruo. El País, 17-04-09.
+ Web oficial: http://www.latdenrattekommain.se/
4 comentaris:
A ver si me dejo caer por el cine este fin de semana. Tiene una pinta increíble.
Hola Toronto!!.
Pues yo voy mañana por la tarde...Veremos a ver que tal,pero me dá la nariz de que me va a gustar mucho!.
Besos de salmorejo.
El libro es tan sueco como la película y lleva más allá algunos temas solapados en el film ( pedofilia incluída ) que, por otro lado, es un futuro clásico y título de referencia del género...aix, los vampiros!!
Hola Insonrible i Abutrí, ja em diran a veure què quan la vegin. A mi m'ha agradat molt.
Samedí, esperava amb expectació la seva valoració d'experta vampiril, el llibre té molta bona pinta i el director es desfà en elogis, ha explicat a les entrevistes que es va quedar tant garratibat al llegir-lo que el va voler portar al cinema el millor possible, retallant però algunes trames perquè era molt llarg, com la de la pedofilia, que a la pel·li només s'intueix. Hauré de llegir el llibre! Referent a això avui el suplement de la Vanguardia en parla, com de la idea de relleu i bucle... que em posa els pèls de punta!Suposo però que els amants del gènere estareu molt contents que surtin encara coses d'aquest nivell!
Petons a la iugular per les tres!
Publica un comentari a l'entrada