Kahala

Després d’uns dies fora, quan aquest matí he obert la bústia, entre una cascada de cartes de bancs, rebuts i de papers de propaganda que han caigut a terra, hi havia aquestes dues fantàstiques postals que L. i D. m’envien des de Hawaii! Quina estupenda sorpresa! Abans no tingui l’ocasió de fer-ho personalment, deixi’m dir-lis des d’aquí: M A H A L O!

United Airlines / LeisTravel Poster, c.1930's i Erickson Kerne Bamboo Bar & Grill
[©IslandArtStore]

Les dues postals m’han encantat i tindran un lloc d’honor al racó tiki de casa.

No se m’acut millor manera de reprendre ¡¡¡¡LA RUTA TIKI!!!! amb una nova entrega, perquè, justament abans de marxar de Barcelona, vaig visitar un altre dels paradissos polinisessis de cartropedra que conserva la ciutat. Avui:

KAHALA
Avda. Diagonal, 537
de Barcelona
Web

Kahala és el nom d’un districte de classe alta de la ciutat de Honolulu, Hawaii. Format per barris de cases luxoses i per dos dels centres turístics de més alt standing a l’illa, els impressionants Waialae Country Club i The Kahala Hotel & Resort.

Kahala, el tiki-bar de Barcelona, es va inaugurar l’any 1971 i actualment és el més antic d’Espanya en actiu. L’aquitecte interiorista va ser Joaquim Carreres i, com amb el cas d’Esquinasi, l’arquitecte autor del Kahiki, ni rastre de més dades sobre ells. Segons aquestes i altres fonts a City in Space, la porta original era més espectacular, però aquesta d'ara conserva la forma corba i les dues màscares de fusta, més la vidriera amb els marcs de canya, és també molt bonica. L’entrada, amb el so gravat de cants d’ocells, simula un temple semicircular a base de rajola i pedra, plantes naturals (una mica músties… serà la calor de l’agost) i una bassa que es creua passant sobre un pont, que condueix al passadís d’accés, amb dos aquaris a les parets.

De la sala, gran i espaiosa, destaca primer la barra, molt llarga, i la compartimentació del local en espais esglaonats i emmmarcats per canya, que fan més íntima la distribució taules, sofàs, cadires i tamborets. La decoració i el mobiliari és ric en fusta i canya, dibuixos, relleus i talles de màscares i figures de déus tiki, més aquaris a l’interior i tot - com ha de ser - sota una llum tènue. Em va agradar molt també el terra de dibuixos de peixos. Els lavabos estan bé, de rajola marron fosc i força nets, però no tenen cap decoració tiki, el dispensador del sabó amb forma de curculla no val...
Visitem el Kahala un dissabte per la nit, sobre un quart de dotze. Entrem quan està mig ple i marxarem quan està ple del tot, amb tres grupets fent cua a fora ! El públic és força variat: la gent més jove que comença la nit de festa i la gent més gran que busca un lloc tranquil on poder parlar i fer una copa abans d’anar al llit.

Un cambrer - camisa de palmeres i pantaló negre- ens porta a la taula i ens deixa les cartes de cocktails. La carta és àmplia i a més bonica, amb la la silueta i el dibuix d’una màscara a les cobertes. Molt il·lustrada, classifica les begudes per combinats sense alcohol, amb alcohol (per tipus: ron, whisky…), afrodisiaques i cocktails clàssics. Poc explica dels ingredients, més que si és dolç o sec i quin alcohol porta, però sí que acompanya alguns noms amb la llegenda típica com ara “El alma de los dioses resucitará de tu interior con este cocktail…” que aquesta vegada m’estalviaré de reproduir... Demanem: un Coco-loco (ja va camí de ser un clàssic de la ruta), un Coco-Head (el coco al poder!), un Lujuria desenfrenada i un Escorpión (doble), aquest últim per a D., el més jove del grup, navegant càntabre i convidat d’excepció dels seus oncles, aquesta nit disposat a provar noves tiki-sensacions. El sector coco repeteix tassa (tiki mug) amb forma de coco. Els dos afrodisiacs… reben una presentació espectacular: la Lujuria desenfrenada ve en una tassa allargada tipus moai, envoltada de fum, l’Escorpión (doble) en un bol (tiki bowl) de quatre puntes amb foc flamejant a cadascuna i, al mig del bol, l’escultura d’una hawaiiana que a mida que D. vagi bebent, anirà deixant veure els pits (las berzas en diu D.). Trobem que els combinats porten massa gel, però tenim tanta calor i són tan bons i refrescants que no donarem massa temps a aigualir-los! D’acompanyament ens porten blat de moro cruixent i crispetes un pèl toves, però bé.

En quant a la música… quan entrem sona salsa, passa al reggaeton i d’aqui a… Raffaella Carrá! Que sempre fa festa i un se l’estima des de que s’empassava els especials del desaparegut Valerio Lazarov, però poc té de tiki la italiana. La cosa canvia cap a Pitbull (això m’ho apunta D. que està més al cas) i segueix en la mateixa línia, intercal·lant el Summercat de Billie the vision & the dancers… el hit de l’estiu per a que tothom tararegi el tonight, tonight... En resum: fatal (i van dos bars). Suposo que l’exotisme i les ganes per oferir coses diferents acaba en la decoració del local i les begudes. Més seria arriscar massa i perdre clientela. Per a qui tingui interès, el passat 12 d’agost a l’excel·lent programa El Sótano de Radio 3, dirigit i presentat per Diego Rodríguez de Juan, es va fer un especial dedicat a Hawaii. Una petita mostra de l’autèntica i variada música tiki, i es pot tornar a escoltar aqui .

Per acabar, aqui tenen la valoració del Kahala segons els lectors d’ Humuhumu’s critiki, la gran guia a internet de bars tiki d’arreu del món.

[Documentació i fotos: City in Space, Humuhumu’s critiki, Kahala Barcelona i Wikipedia]