dimecres, 30 de setembre de 2009

Irma lentamente

Gino Rubert
Lezhava 1,
2009,
tècnica mixta sobre tela,
113 x 80 cm.


L’obra recent que Gino Rubert exposa a la Galeria Senda té un element distintiu molt potent: el cabell. Dones amb perruques làcies ben pentinades fetes de cabell natural, incrustades amb molta cura sobre els caps. És un material novedós en la seva obra, que s’afegeix al collage habitual de pintura i fotografia en blanc i negre que utilitza sempre pels rostres, a les textures de moarés llampants pels petits trossos de roba i cortines, als fils amb els que cus membres i fa sàdics bondage.

L’exposició du l’enigmàtic títol d’Irma lentamente. Com una vegada per la televisió vaig sentir dir a Alejandro Jodorowsky que en els noms s’hi trobem moltes respostes, he buscat per Internet sobre el significat d’Irma, per mirar de resoldre algun enigma. El primer que he trobat és que es tracta d’un nom germànic molt antic, possiblement dimutiu o relacionat amb el d’Irmina, que significa “Aquella que té força”… Irma no pertany a la tradició cristiana, Irmina, en canvi, sí. Irmina, llegeixo que va ser una princesa que va renunciar al luxe de la cort i es va fer monja benedictina fins que va morir. Sense abandonar el cristianisme, cabells i força a la Biblia ens porten al mite de Samsó i Dalila. Les dones que retrata Gino Rubert amb aquestes cabelleres llargues, soles o acompanyades, mostren un posat desafiant i una imatge freda, un aire oriental i d’exvot. Seran Daliles amb l’atribut de Samsó?

Gino Rubert
Irma drashid,
2009,
tècnica mixta sobre paper,
142 x 112 cm.

He trobat una segona història sobre Irma. També relacionada amb l’origen germànic del nom, però correspondria a una divinitat més primitiva i tel·lúrica. Aquesta sembla ajustar-se molt bé a Irma drashid, un dels dibuixos i collage sobre paper que més m’ha agradat, i diu així: Si por el nombre podemos llegar a la persona, en el de Irma encontramos unas raíces profundísimas, que nos llevan hasta el mismísimo dios (o acaso el jefe) de aquellas aguerridas tribus germánicas que adoraban la naturaleza, y en ella especialmente el árbol. [Trobat a El Almanaque]. Ara faltaria saber del cert si l’artista va tenir en compte els significats del nom per representar així la seva Irma lentamente...

I una altra cosa que m’ha sorprés (més enigmes que desconec): és molt curiós que l’artista Tamara Villoslada - model que protagonitza la majoria de quadres de Gino Rubert fins ara - té una sèrie de dibuixos on el cabell és també molt important. Vegin-la al seu web, es diu, ves per on, Hair drawings.

Irma lentamente a la Galeria Senda, Consell de Cent, 337, Barcelona. Del 17 de setembre al 24 d’octubre.
[Totes les fotos: Galeria Senda]

+ Web de Gino Rubert
+ Gino Rubert a Toronto: La lliçó d'anatomia

[Audio: Chico y Chica: Lady Olé]