On hi ha pèl...

Annie Leibovitz
Retrat de Jennifer Miller, 1996

Jennifer Miller és fundadora i artista del Circus Amok.
[Foto: Jersey Heritage Trust]

L’editorial Siruela ha publicat una petita joia dins la seva col·lecció La biblioteca Azul. Petita per curta en extensió, que no per continguts. Es tracta de l’impressionant i interessantíssim estudi de Pilar Pedraza sobre les dones barbudes, dones pantera i altres relacions amb les bèsties salvatges. Un treball que repassa part de l’imaginari que ha generat una iconografía bestial en l’art, en especial a través de la pintura, les fires i circs o al cinema fantàstic.

Pedraza, Pilar.
Venus barbuda y el eslabón perdido.
Madrid: Siruela, 2009.
(La Biblioteca Azul serie mínima; 25).
136 p.
ISBN: 9788498413038

Documentada al detall i aportant una valuosa bibliografia, Pedraza parteix de l’antiguitat de l'Egipte dels faraons, recorre sovint a la mitologia grega, altres fonts clàssiques, la literatura, i selecciona de l’hagiografia les santes barbudes (com ho faria el professor Ramsay, el personatge de Robertson Davies a la Trilogía de Deptford). Resumeix les vides de personatges reals realment increibles, històries d’homes i dones d’un pelut extrem, molts per patir una malaltia coneguda com la síndrome d’Ambras. Uns vivien formant part del monstruari de la reialesa, entre nans i bufons, a les corts europees del segles XVI i XVII. Altres es van dedicar majoritàriament al freak show de les fires ambulants i circs dels segles XIX i principis del XX, molt famosos als Estats Units. En els dos casos, el seu espectacle consistia en exhibir-se com a fenòmens de la naturalesa, passant per exemple per híbrids entre humans i simis, l’esglaó perdut en dirien amb l’arribada de Darwin. Provoquen un rebuig general, però alhora un poder d’atracció tan salvatge com el seu aspecte, on hi cabrien el simple morbo per mirar i també la bellesa, l'erotisme i l'atracció sexual. Pedraza va col·locant reflexions sobre l’hipocresia que hi ha al darrera de tot plegat, sobre com és de complex el comportament humà que fixa unes convencions socials i culturals absurdes on uns dicten què és i què no és rar (donant lloc a la cultura queer), marginant o infravalorant només per tenir un aspecte diferent, menyspreant la persona.

La mujer pantera (Cat people)
de Jacques Tourneur, 1942
[Foto: Ainticool]

A banda de les dones barbudes, l’estudi també inclou el fenòmen de l’exhibició d’aborígens, com ara les amazones africanes de Dahomey. I a continuació, amb el pròleg de l’impagable sàtira misògina de Simònides d'Amorgos, Pedraza tracta el tema de la dona i la bèstia, o millor dit, quan la dona és la bèstia! Lleones, llobes, lleopards… però gran part del protagonisme se l’emporta la catpeople de l’apassionat anàlisi que fa del clàssic La mujer pantera (1942), de Jacques Tourneur, de les seves seqüeles i altres pel·lícules posteriors i força actuals que guarden relació. No sense anar desvetllant la cara fosca (puritanisme, repressió, masclisme…) darrera de tanta faula i fanstasia.

De Venus barbuda… s’hi pot extreure un llistat extens de pel·lícules, que donen per a un cicle molt interessant. Un cicle que podríem titular: On hi ha pèl… Per ordre d’aparició:

- El enigma de Kaspar Hauser de Werner Herzog, 1974
- Freaks de Tod Browning, 1932
- Retrato de una obsesión (Fur: An Imaginary Portrait of Diane Arbus) d’Steven Shainberg, 2006
- Se acabó el negocio (La donna scimia) de Marco Ferreri, 1963
- Human nature de Michel Gondry, 2001
- Cobra verde de Werner Herzog, 1987
- La mujer pantera (Cat people) de Jacques Tourneur, 1942
- El hombre leopardo de Jacques Tourneur, 1943
- La maldición de la mujer pantera (The Curse of The Cat people) de Robert Wise, 1944
- El beso de la pantera (Cat people) de Paul Schrader, 1982
- La isla de las almas perdidas d’Erle C. Kenton, 1932
- La isla del Dr. Moureau de John Frankenheimer, 1996
- La fiera de mi niña (Bringing Up Baby) d’Howard Hawks, 1938
- La mujer salvaje cautiva d’Edward Dmytryk, 1943
- Batman return de Tim Burton, 1992
- Catwoman de Pitof, 2004
- La mujer avispa de Roger Corman,1959
- En compañía de lobos de Neil Jordan, 1984
- Ginger Snaps de Brett Sullivan, 2000-
- El exorcista de William Friedkin , 1973
- Carrie de Brian de Palma, 1974
- Un ángel en mi mesa de Jane Campion, 1990
- El beso del oso de Serguéi Bodrov, 2002

Més les dues úniques temporades de la fantàstica sèrie de TV: Carnivale