dissabte, 19 de desembre de 2009

Enganyifa


Què significa tot aquest desvari?
Enrenou, corregudes, salts, crits, empentes.
Càrregues, topades, cops de peu a la canyella,
travetes i caigudes només pel propòsit limitat
de fer passar una bola esfèrica de goma
entre tres pals que aguanten una xarxa!


Joan Brossa

Joan Brossa
Enganyifa
, 1998


A Brossa no li agradava gens el futbol. Poc abans de morir, havia deixat preparada una instal·lació a partir d’aquest poema inclós al llibre Calcomaníes (1969-75). Consisteix en un seguit de pilotes de futbol escampades per terra i, a les parets, pintures de potes de cavalls, algunes donant cosses. Pintures totes fetes per encàrrec a estudiants de vàries escoles de belles arts. Enganyifa s’havia d’exposar a la Galería Miguel Marcos de Barcelona el 1998, però arran de la mort sobtada per accident de Brossa aquell any, no es va arribar a fer. Ara, once anys després, es pot veure per primera vegada - és una obra única de la que no es van fer còpies seriades - i per iniciativa de la galeria.

Juntament amb Enganyifa, hi ha exposades també altres obres, poemes visuals objectes i litografies que formen part de la col·lecció de Miguel Marcos. El galerista maño va ser dels primers en recolzar i comercialitzar els poemes visuals de Brossa. De tots els que ha seleccionat per acompanyar la instal·lació protagonista, destaca el primer exemplar que es va fer de País (1986-88): una pilota de futbol amb una peineta clavada. Aquesta peça va fer furor en una Biennal de Venècia, on diuen que un crític americà va preguntar als organitzadors del pavelló espanyol, que qui era aquella Joan, aquella jove artista conceptual que es deia Joan Brossa!

Fa quasi un parell d’anys, visitant l’exposició Beuys-Brossa a la mateixa galeria, vaig mantenir una breu conversa amb Miguel Marcos. Parlant d’arxius i biblioteques, em va ensenyar part del seu arxiu a Barcelona i les primeres proves enquadernades del què em va explicar que estava acabant de preparar: un llibre amb una selecció d’articles, ressenyes i reportatges apareguts a la premsa, per tal de reunir els 30 anys d’història de la seva galeria. Aquest llibre avui ja és una realitat. Es va publicar a principis de desembre en dos volums ben gruixuts: El libro de la Galería Miguel Marcos 1977-2005. Autoeditat, pel plaer de fer-ho i, a sobre, regalant exemplars a totes les biblioteques especialitzades en art d’Espanya que hagin mostrat interés pel donatiu. Sens dubte, es tracta d’ un testimoni valuosíssim i molt interessant pels investigadors sobre l’art espanyol contemporani, sobre tot dels anys 80’ del segle XX, gruix de la col·lecció particular de Miguel Marcos. Per completar i arrodonir-ho més i millor, ara prepara l’edició de les cartes entre la galeria i els artistes: Joan Brossa, González Bernal, Manuel Broto… i molts més artistes vinculats a una galeria que continua molt viva.

+ Galería Miguel Marcos

[Fotos: Icatfm i Fundació Joan Brossa]
[Audio: Carlos Berlanga: Fútbol]