dijous, 14 d’octubre del 2010

Clown attack

EXIT
El Circo / The Circus

Núm. 39 de 2010
Fotografia de la portada: Rhona Bitner
JJ-KO-101
(fragment), Clown series, 2001
/

Rhona Bitner
JJ-RCC301
, NC-H-101 i NC-TX-501
Clown series
, 2001

Número monogràfic de la revista EXIT dedicat a la fotografia del món del circ. Impressionant, en nombre i qualitat, la revisió i selecció de fotògrafs d'arreu del món, des dels històrics a l'actualitat, així com la varietat de punts de vista , estils i tècniques que hi apareixen. Que vostès són dels que troben el circ molt depriment? Que els sembla un món trist, brut i que fa pudor a merda de bèstia? O que senten més odi que gràcia pels pallassos? Vaja, doncs sembla que aquí tenen algunes fotografies més per continuar pensant-ho. Però no es deixin emportar pels prejudicis, provin i veuran que poden trobar molta bellesa darrera d'allò que d'entrada ens sembla només sòrdid i sinistre. Una carpa plantada en un solar de la perifèria, el campament de caravanes, les feres salvatges rugint, els artistes dins i fora de la pista, la mateixa pista buida... El circ, malgrat no mantingui l'esplendor general d'èpoques passades i sigui un espectacle anacrònic en molts aspectes (m'ha agradat molt una frase de Rosa Olivares a l'editorial que obre la revista: ningún niño del siglo XXI sueña con unirse a la carvana del circo cuando pase por su pueblo), s´ha de reconèixer que sempre ha mantingut un imaginari visual molt potent, l'insòlit per excel·lència, per sobre de remoure tota classe de sentiments a favor o en contra.

Paz Errázuriz
Malabarista i El señor Corales
El circo series, 1980-81.

De la llarga llista de fotògrafs presents, destacaria per exemple el treball de la xilena Paz Errázuriz: Los circos pobres denuncian la pirueta de la pretensión de la felicidad. Siglos de diversión para quienes se reconocen en la conjunción de la risa y de la muerte. Aún hoy, los circos me angustian y, sin embargo, los veo necesarios para exponer nuestra ineludible contradicción. (Pàg. 40).
Molt interessant l'entrevista amb Mary Ellen Mark, potser la més coneguda, per la major repercussió que van tenir les seves fotos de circs de la Ìndia, Vietnam, Mèxic i els Estats Units d'Amèrica. Una altra fotògrafa no menys interessant és Rhona Bitner, a la que també entrevisten (i es desprèn certa tensió en les respostes...), mostrant algunes de les seves fotos de personatges sobre fons negres, pertanyents a dues sèries excepcionals: Circus (1991-2001), dels artistes en acció, i Clown (2001), retrats d'estudi de pallassos, als que va demanar que no riguessin a càmera.
Finalment, entre molts més treballs que valen la pena de veure - la vida quotidiana al circ captada per José Muñoz, els artistes vells retratats per Rafal Milach, ... – un especial per a tots aquells que de nens ploraven de terror davant d'un pallasso: imatges de la vídeoinstal·lació de Bruce Newman, Clown torture (1987), i els inquietants retrats de Cindy Sherman, que acompanyen el text que signa Sergio Rubira sobre la història verídica del pallasso Pogo, nom artístic de John Wayne Gacy, un assassí múltiple de nens...


[Toronto Ràdio: Danny Elfman: Batman: Clown Attack]

3 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Hombre, escaparme con el circo si que me escaparía...pero yo soy más de Sideshow. La mujer peluda ( cuando no me depilo) o la mujer de gelatina ( al paso que voy ), la mujer tatuada, la mujer dormilona, la mujer gruñona...tengo carrera para elegir.

Toronto ha dit...

Jajajaja! La mujer dormilona y la gruñona creo que no están en los Sideshows, pero estarian muy bien! Usted siempre innovando... y es que ya me la imagino, el público entrando en tu paradita de la feria para despertarla y usted echándolos a todos con improperios tipo Fernando Fernán Gómez!

Closeau ha dit...

¿Has mirado ya debajo de la cama...?