dissabte, 8 de gener de 2011

Festa dels maniquins


Sigfrido Martín Begué
Simulador
, 1985

No recordo molt bé la primera vegada que vaig veure fotos d'obres seves, crec que seria en alguna revista dels anys 80', potser a El Europeo o a l'Ajoblanco. Pintures de colors vius, amb maniquins, el Bibendum de la Michelin, composicions en escenaris teatrals que em recordaven una mica a De Chirico, els mil detalls i les mil referències al còmic, la mitologia, el cinema, els contes, l'òpera, a altres pintures d'altres artistes... tot sempre tan polit i tècnicament perfecte. Un autèntic precursor del surrealisme pop. Sí recordo la darrera vegada que vaig veure obres seves, impressionants en directe, va ser visitant l'any passat Los Esquizos de Madrid, al MNCARS, que eren poques obres (tres d'elles que he trobat per aquesta entrada) en comparació a altres artistes, però per a mi, les millors de l'exposició.
El Gusto-La Arpia, 1984

El olfato-Santa Casilda, 1986

Com un admirador més, m'ha sabut molt greu la notícia de la mort, el passat 31 de desembre, del pintor i arquitecte Sigfrido Martín Begué.

[Toronto TV: Golpes Bajos: Fiesta de los maniquíes]