Altres museus

Calvari
Segle XVI
Oli sobre taula
[Museu de l' Empordà]

"Bardalet [metge forense i pediatra] realitza un comentari “forense” de l’obra on descriu la mort que patí Jesucrist al fil d’alguns dels passatges que descriu Sant Lluc, que també era metge, i desfà certs tòpics de representació iconogràfica de la crucifixió que s’han anat reproduint al llarg dels segles, com ara la impossibilitat de que els crucificats fossin clavats a la creu pel palmell de la mà o descobrint-nos que la calavera representada en aquesta pintura, que suposadament hauria de ser la d’Adam, és en realitat la d’una dona.
Els comentaris de Narcís Bardalet han estat enregistrats en un vídeo que el visitant de l’exposició pot veure al costat de la peça."*

Calvari és una de les Peces escollides: mirades transversals a la col·lecció que es poden veure al Museu de l'Empordà de Figueres, fins el 28 d'agost de 2011.

[*Text + imatge: Dossier de premsa mE]

Peces escollides... és una exposició modesta i localista, però amb un plantejament que la fa universal i molt interessant: onze empordanesos interpreten des del seu punt de vista professional (a part del forense, hi ha una actriu, un cuiner, una modista, una enòloga, una arquitecta, un director de cinema i un de teatre, un músic, un escriptor i un zoòleg) una sèrie d'obres de la col·lecció permanent del Museu de l'Empordà. Res a veure, ni de lluny, amb les grans exposicions espectacle que es celebren entorn a un gran artista o un tema i que consisteixen en una selecció i un muntatge perfectes, cues interminables d'un públic nombrós que, després de passar per caixa i comprar una entrada (que no acostuma a ser barata), s'arremolina tapant les obres estrella i acaba el recorregut a la botiga. He anat a forces d'aquest estil, he seguit tot el ritual, reconec que algunes m' han agradat i eren oportunitats úniques per veure obres d'artistes que m'interessen molt. Però tinc clar que no és el millor model d'exposició per a que un museu expliqui l'art (l'art en general, contemporani i passat), i sobre tot des dels museus públics. Sí crec en un altre model, el que aquí i ara té com a major ideòleg i executor (primer a la Fundació Tàpies, després al MACBA i actualment al MNCARS) a Manuel Borja-Villel, i que parla d'un museu educador i pedagog, amb una manera diferent de contar la història de l'art que no és plana o lineal. Un lloc amb exposicions i activitats que convidin a la reflexió. El Museu de l'Empordà amb aquesta exposició (i també recentment amb una d'anterior, El museu com a pretext, on es reunien obres d'artistes que qüestionen els límits del museu) aporta el seu gra de sorra i es suma als altres museus possibles que aposten per mostrar i pensar l'art.

+ Museu de l' Empordà

[Torontoràdio: J.M. Serrat per Camarón de la Isla: El Cristo de los Gitanos]