Memòria Brangulí

Josep Brangulí

Fàbrica de joguets,

ca. 1914

[Clica sobre la imatge per veure-la més grossa]

Quan vaig comprar l'entrada, el noi de darrera el taulell del CCCB em va fer una enquesta ràpida. Una de les preguntes era: ¿En quant temps pensa veure l'exposició? Vaig dir una hora... innocent de mi! Quan duia una hora de visita encara anava per la meitat. Dies després, llegia a una columnista d'un suplement cultural d'un diari comentar que en alguns museus es fan exposicions mastodòntiques, que no seleccionen i la consigna sembla ser: ho exposem tot! La retrospectiva dedicada al fotògraf Josep Brangulí podria ser una d'aquestes. Però amb matisos, perquè s'entén que no es podien retallar les sèries de la seva faceta més foto-periodística, com ara aquelles relacionades amb les guerres, o d'altres que també expliquen esdeveniments històrics, socials i polítics, quasi com si fossin fotogrames solts d'una pel·lícula amb moviment. Per algunes de la resta de sèries (...Tallers artesans, Construcció de vaixells de formigó, Bombers, Boxa, Arquitectura industrial, Hospital, Museus, Nocturnes, Paisatge urbà, Platja...) potser sí que es podria haver estat encara més selectiu. Encara, perquè al programa de mà posa que l'arxiu Bargulí té més d'un milió de negatius! Tot i així, la presentació de les fotos en un format ampliat a una mida tan grossa és impecable, el recorregut pot cansar, però val molt la pena de veure.

A més, he sabut fa poc d'una altra raó per deixar l'exposcició tal i com està: s'han fet visites per a malalts d'alzheimer de Barcelona que per edat van viure part d'aquella època, i em diuen que els resultats han estat sorprenents, que les fotos ajuden a despertar, encara que sigui a flaixos, aquella memòria que la malaltia s'endugué. La memòria, un dels valors més preuats de la fotografia.

+ Brangulí: Barcelona 1909-1945. Al CCCB, fins el 24 d'octubre de 2011.

[Torontoràdio: Raimon: Punxa de temps]