Marc Parrot: Molta cara / Segundo de Chomón: Sculpteur Express
Ombres de plata, 2011
En el seu nou espectacle, Marc Parrot posa música a pel·lícules de Segundo de Chomón.
A finals de l'any passat es va editar un DVD imprescindible pels amants del cinema en general i del fantàstic en particular: Segundo de Chomón 1903-1913, el cine de la fantasía (Cameo). DVD premiat aquest 2011 al Festival Il Cinema Ritrovato de Bolònia.
Chomón va ser un dels pioners del cinema en un temps que se'n farien creus dels efectes especials que tenim avui, però durant el que van filmar pel·lícules que ara ens continuen deixant parats per l'enginy i la imaginació que hi van posar, per un resultat tan divertit i entretingut com màgic. Fantasmagories amb bruixots i monstres combinant actors i ombres xineses, desafiaments a les lleis de la gravetat... filmant acrobàcies al terra amb la càmera des de dalt! Situacions surrealistes i delirants gràcies a mil trucatges de muntatge... L'objectiu d'aquestes pel·lícules era riure i passar-ho bé, però segur que aquells primers espectadors que van veure l'entrada de la locomotora dels Lumière i s'apartaven espantats per a que no els atropellés... amb Méliès i Chomón deurien pensar que definitivament allò del cinema era obra del dimoni!
Segundo de Chomón era aragonès, es va traslladar a Barcelona per iniciar la seva carrera i d'allà va fer el salt a París, treballant per a una de les productores més importants del moment, la Pathé Frères. Però pels ex-alumnes de la professora d'Història del cinena Palmira González, Chomón no es pronunciarà mai ni amb accent mañico, ni català, ni francès! Ha de ser com ella ho deia, amb accent cordovès: Segundo de Xomong! L'accent i la passió que hi posava Palmira (i deu posar-hi encara) per reivindicar i treure de l'oblit a un dels grans del cinema.
+ Gira d'Ombres de plata a la web de Marc Parrot
2 comentaris:
Gracias a Palmira y a Xomong...¡¡Qué buenos ratos en la facultad!!
Ya tenemos cabeza de cartel para la noche de Halloween cinéfilo-sartenera.
I tant! Amb ella i en Miquel Porter, quins bons moments vàrem passar, a la classe i al bar!
Publica un comentari a l'entrada