M'arriba una esquela electrònica
des d'El Volcán:
Ha
mort l'Amador!
Adanowsky es va
donar a conèixer com l'Ídolo, que per tal de ser l'estrella eterna
que cantava ser, va haver de morir jove deixant un bonic cadàver, i
així ho va
fer. De les seves cendres va renéixer poc després l'Amador, un
trobador folkie disposat a repartir amor quan volia dir sexe. I, és
clar, dos anys d'orgia
ininterrompuda devia ser esgotador de la mort.
Com amb l'Ídolo,
aquesta vegada també hi ha hagut un comiat especial, potser encara més
especial, diria jo: Adanowsky va encarregar al seu pare, Alejandro Jodorowsky,
que dirigís (si es pot dir dirigir) un autèntic happening per a l'ocasió. El resultat, una
mamarratxada tan setentera i desfassada com la proposta musical i cabaratera
del fill, però igualment irreverent i divertida. Va tenir
lloc el passat 9 de març al teatre Metropolitan de Mèxic D.F., a on
si no celebren millor la mort:
[Foto i + Adanowsky
My Space]
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada