dissabte, 10 de març de 2012

Fotomuntatge



 László Moholy-Nagy
Diner en quantitat també per a vostè amb la loteria de classes!
Fotomuntatge,
1932

Avui, enlloc d'escapar a Toronto, estic pensant en marxar a Cuenca (¡Me voy a Cuenca!). Allà, al Museo de Arte Abstracto Español s´hi pot visitar, fins el 27 de maig, Fotomontaje de entreguerras (1918-1939). O bé, una altra opció, esperar a l'abril, quan l'exposició es traslladi a la Fundación Juan March de Madrid. Dues grans oportunitats per veure fins a un centenar de peces de la col·lecció de Merril C. Bernan, amb obres de Raoul Hausmann, George Grosz, László Moholy-Nagy, Alexander Ródtxenko, El Lissitzky, Kurt Schwitters, Hannah Höch... per citar només alguns, potser els més coneguts, mestres del fotomuntatge d'avantguarda que es va iniciar amb el grup d'artistes dadaistes, els constructivistes russos i l'escola alemanya de la Bauhaus. Però també s'hi poden trobar alguns provinents d'Holanda, França i Catalunya. 


Gueórgui i Vladímir Stenberg
Undécim
Fotomuntatge, 1928

El fotomontaje - composición de carácter pictórico a partir de elementos fotográficos enraizada tanto en las condiciones del arte pictórico como en las del arte fotográfico - se hizo posible [...] en el momento en que la pintura dio un nuevo significado a la ley de la superficie y la fotografía se hizo consciente de su derecho a una existencia autónoma. [...] Este nuevo campo apenas pone límites al juego de la imaginación. Curt Glaser, 1931. *


El catàleg, que es pot comprar per correu i aviat a les llibreries, conté fotos de qualitat de les obres exposades i una petita gran joia: l'edició facsímil del catàleg de l'exposició Fotomontage que es va fer al Kunstgewerbemuseum de Berlín l'any 1931. Aquesta exposició es veu que va marcar l'acceptació del fotomuntatge com una expressió artística més, totalment moderna i revolucionària (i no només per les connotacions polítiques). Està molt bé que als peus de foto hagin traduït del rus els textos interiors d'alguns fotomuntatges, sovint fan referència a propaganda soviètica, a publicitat comercial, portades de llibres, cartells de cinema, etc.

Pel que fa als textos, obre el catàleg un excel·lent assaig d'Adrian Sudhalter, historiadora i comissària experta en art alemany de principis de segle XX, documentant els orígens del fotomuntatge i establint quan, com i perquè va assolir la importància que es mereixia. I molt va a tenir a veure en el reconeixement la base teòrica que els mateixos artistes van escriure i difondre, com ho demostren els vuit petits manifestos d'entre 1920 i 1930 que s'inclouen, alguns inèdits fins ara.

* Fotomontaje de entreguerras (1918-1939). Madrid: Fundación Juan March – Editorial de Arte y Ciencia, 2012. ISBN: 978-84-7075-596-5.


[TorontoTV: Megapolis: Karl Marx Stadt]

3 comentaris:

Insonrible ha dit...

Pues sí, además del valor añadido de las casas colgantes... La verdad es que hacían maravillas,¡y sin Phoshop!. Ya explicarás a la vuelta.

Enric H. March ha dit...

Gran exposició! Quina sort que hi puguis anar. Ja compartiràs amb nosaltres l'experiència.

De pas, menja't a la meva salut un bon asado, un cuchifrito o un morteruelo.

Toronto ha dit...

Doncs jo tenia pensat anar millor a Madrid, per allò d'aprofitar i veure més coses (Chagall, Redon ...) però he mirat bé les dates i no la faran a Madrid! M'he equivocat, després de Cuenca, anirà a la seu de la fundació March però de Palma de Mallorca! Així que hauré de mirar bé com està la combinació per anar de Madrid a Cuenca!
Enric, m'apunto aquest menú pantagruèlic, moltes gràcies!
Insonrible, la propera excursió amb C. la podem fer a Castellfollit de la Roca, que està ben aprop i té un punt casas colgantes.