diumenge, 18 de març de 2012

El cel d'hivern


Enrique Martínez Celaya
The Castle
Oli i cera sobre tela, 198 x 152 cm.
2011

Des de ben entrat el segle XX fins a l'actualitat, deu ser cert que hi ha més artistes que no pinten (i molts d'ells que no pinten res) que pas que pinten. Però d'aquí a afirmar que la pintura ha mort... no seré jo qui ho faci. És un tema recurrent, aquest de la mort de la pintura, que ni sé qui el va escampar, però que em ve sempre al pensament quan surto d'una exposició de pintura contemporània que m'hagi agradat molt. Quan no m'ha agradat gens, també em ve un pensament de mort, però diferent, ja m'entenen. Va ser del primer cas després de veure El cielo de invierno, una exposició de pintures i aquarel·les recents d'Enrique Martínez Celaya.


Enrique Martínez Celaya
The Rite
Oli i cera sobre tela, 198 x 152 cm. 
2009

No coneixia l'obra d'aquest artista nord-americà d'origen cubà, ni havia vist abans imatges o llegit res sobre l'actual - i primera que es fa - exposició a Barcelona. Va ser per casualitat que passés per la Galeria Joan Prats i hi entrés. Buscant després informació sobre ell, ara sé que va abandonar per l'art una brillant carrera d'enginyer físic. Avui té una trajectòria artística més que consolidada, i no només pinta, si no que també es dedica a l'escultura, la fotografia, el vídeo-art, dóna classes, escriu poesia i assaigs d'art.
Les obres reunides a El cielo de invierno, pintures de personatges i paisatges hivernals, mostren com Enrique Martínez Celaya posa el seu domini tècnic de la representació figurativa, especialment en un ús del color subtil i espectacular, al servei del més difícil d'aconseguir: donar vida i emoció. Una pintura ben viva i amb una salut excel·lent.


+ El cielo de invierno a la Galeria Joan Prats, Barcelona, fins el 6 d'abril de 2012.

2 comentaris:

Samedimanche ha dit...

M'en vaig a veure-la!

Toronto ha dit...

Doncs espero que t'agradi, Samedimanche! Les fotos que he penjat no fan justicia als originals, sobre tot pels colors i perquè, a més la majoria són quadres de format gros... s'ha de veure a la galeria.