dilluns, 23 d’abril de 2012

Sant Jordi no té por de Virginia Woolf


Sara Huete
Un bosque se abre en la memoria 
2008
Collage, 46x46 cm.


"Un gorrión, encaramado en la verja ante él, pió Septimus, Septimus, cuatro o cinco veces, y siguió emitiendo notas para cantar con lozanía y penetración, en griego, que el crimen no existe, y se le unió otro gorrión, y ambos cantaron en voces prolongadas y penetrantes, en griego, en los árboles del valle de la vida, más allá del río por el que los muertos caminan, que la muerte no existe".
Virginia Woolf. La señora Dalloway.

Ahir diumenge al telenotícies van demanar a un crític literari que recomanés uns quants llibres per Sant Jordi. Abans de fer-ho, el crític va explicar que, en la seva feina de crític, diferencia entre els llibres que  recomana i els llibres que recomana perquè li agraden. Va posar d'exemple a Virginia Woolf. Va dir que sempre es dorm amb les seves novel·les, però que valguem déu de no recomanar a la Woolf. Després, el crític va recomanar un seguit de llibres, dels que, suposo, li agraden.
Com ha coincidit amb que fa poc he acabat La señora Dalloway i ara estic llegint Las olas, seré jo, que no sóc crític (ni ganes) qui la recomanaré.

¡Bona diada de Sant Jordi!


[TorontoTV: Evripidis and his Tragedies: Abroad]

2 comentaris:

Insonrible ha dit...

Molt ben fet, Toronto. A mi no només m'agrada la Woolf, sinó que haig de donar-li les gràcies per fer estimar encara més la literatura.

Toronto ha dit...

Doncs no m'estranya gens! I ja sap que em va costar una mica d'entrar-hi, però en cap moment em va provocar son, al contrari, i em té ben despert recuperant el temps que fa que l'hauria d'haver llegida!