dimecres, 11 de juliol de 2012

Trossos, Trames, Traços


Richard Hamilton
Fashion plate,
c. 1969-70
[Litografia de foto offset, collage, serigrafia de 2 plantilles
i retocat amb cosmètics sobre paper,
99,3 x 69 cm.]

En temps de crisi, l'IVAM ha tirat del fons de la seva pròpia col·lecció per muntar una exposició de baix cost que celebra els cent anys d'història del collage. Les circumstàncies econòmiques no s'han carregat la qualitat del resultat, perquè els collages que tenen són tan bons que tampoc hauria fet falta molt més pressupost per a que sortís millor. Hi són presents noms importants, coneguts i no tan coneguts, d'aquí i de fora, amb obres excel·lents, molt representatives de cóm el collage ha estat una tècnica que, al llarg d'un segle i fins a l'actualitat, artistes amb discursos i expressions estèticament molt diferents han fet seva.


Fausto Melotti
La sposa bambina,
1979.
[Terracota pintada, paper, llautó, vidre, 48 x 34 x 7 cm.]

Sempre és un plaer poder veure d'aprop les composicions de Kurt Schwitters, o com amb quatre paperets, unes fustes pintades i l'atzar es pot arribar a transmetre tanta bellesa; els experiments radicals de László Moholy-Nagy, que encara avui passarien per ser del més modern de la ciutat; el somriure irònic d'un Georg Grosz; l'erotisme més bizarre de Marcel Duchamp o d' Óscar Domínguez...
Seguint amb els preferits, un autèntic festival pop: Equipo Crónica, Eduardo Arroyo, Robert Rauschenberg, Roy Litchenstein... i Richard Hamilton! Quatre collages seus, un d'ells, el que encapçala aquesta entrada, és la imatge de la coberta del catàleg de l'exposició, que els comissaris li dediquen per la relació que va mantenir en vida als primers anys de l'IVAM.
També una caixa de Joseph Cornell, poesia sense límits, aquesta vegada mirant cap a Cassiopeia. O vàries obres d'Antonio Saura, que als collages segueix la línia alegre dels seus cocktail party, lluny de negrors i crucifixions angoixants. Un poema visual de Joan Brossa i, quasi al costat, tot un descobriment per a mi: l'italià Fausto Melotti amb un collage sobre terracota força singular.

A l'apartat de fotomuntatges, a banda d'exemplars dels constructivistes russos i d'alguns pioners catalans de la fotografia moderna, una alegria va ser poder veure originals de Josep Renau, que només havia vist en llibre i els imaginava més petits. Tant pel contingut, com per la mida i la tècnica, precisa i polida, em van deixar amb la boca oberta d'admiració, quasi tan oberta com la de la vigilant de la sala, que feia una becaina a la cadira i estava de foto.

Josep Renau 
Oh, this wonderful war...! II 
(De la sèrie The American Way of Life, 34), 
1957.
[Fotomuntatge original de fotografies en gelatina de plata i colorejades a mà, 
retallades i enganxades sobre cartró, 51 x 38,2 cm.]


Però tornem a la crisi... que ha tocat de ple a la llibreria de l'IVAM: l'han tancada i han reduït la tirada de catàlegs en paper, impossible ja comprar el d'aquesta exposició. Sort que, en contrapartida, ofereixen íntegre i gratis, la versió digital a través de la seva web.

+ Trossos, Trames, Traços. El collage en la col·lecció de l' IVAM. A l'Institut Valencià d'Art Modern- Centre Julio González  de València, fins al 26 d'agost de 2012.

[Totes les imatge: IVAM]

[Torontoràdio: Miles Davies Quintet: It Never Entered My Mind]

4 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Mira que m'agrada en Renau: tinc un parell de cartells seus de cinema, que vaig publicar a Galeria d'Imatges. Però no coneixia els seus fotomuntatges. Tot un descobriment gràcies als teus dos apunts.

Ara que parles que ha tancat la llibreria de l'IVAM, dissabte vaig anar a la llibreria de la Generalitat, a la Rambla, i m'hi vaig trobar un rètol que deia que "havien cessats l'activitat". Un interessant eufemisme que deu ser obra dels treballadors. Suposo que les edicions cauran en picat. No anem bé!

Insonrible ha dit...

Muy apropiada la expo de collage en tiempos de crisis. Por lo de reutilizar algunos objetos y tal.
Por una vez, la adquisión de catálogos con su correspondiente bolsa no te cortará los dedos. Como es digital...

Toronto ha dit...

Enric, he buscat els teus cartells d'en Renau en el bloc que em dius, he vist que eren Extasis i La mujer X, són molt bonics! Durant l'exili a Méxic també en va fer la tira de bons.
A la llibreria de la Generalitat hi anava poc, només alguna vegada a per manuals tècnics de la feina. Però sigui del què sigui, que tanquin una llibrería i baixin les publicacions... sempre és una llàstima!

Insonrible, pero qué graciosa es usted! Sepa que me supo muy mal no poder comprar este catálogo, digital no es lo mismo. Estaba dispuesto a que la bolsa me cortara los dedos por su peso paseándolo por Valencia, total, como soy un maniroto...

Insonrible ha dit...

...Y para una vez que sales...