Antoni Tàpies,
Cames,
2001
Cap braços cames
cos, una exposició d'Antoni Tàpies que reflexiona sobre la
condició humana a partir de la representació del cos, amb obres que
va fer durant els darrers tretze anys abans de morir. Per la força
expressiva i per alguns formats grans de les obres, la dada dels anys
pot sorprendre. Però el Tàpies vell va treballar contínuament,
tenia sobre tot problemes de visió (i de jove, diran els seus
detractors... acudit fàcil), i el treball físic de pintar el
concentrava només en un parell de mesos de l'any, quan anava al seu
estudi del Montseny. Durant la resta, es dedicava a llegir (amb
lupes d'augment) i prendre apunts. En alguna de les entrevistes que li van
fer, quan li demanaven que donés un consell als artistes joves, no
en volia donar mai cap, però una vegada sí va dir que llegissin,
que llegissin molt.
Antoni Tàpies,
Cos lligat,
2010
Visitant l'exposició, dos
tòpics em ronden: aquell que diu que Tàpies sempre va fer el mateix
i, l'altre, que la darrera etapa d'un artista, en general, tendeix a
la decadència. Aquesta exposició crec que trenca els dos. És cert
que les tècniques (collage, assemblatges, pastositat matèrica, traç
gestual...), els materials (sorra, palla, roba...) i les grafies (A,
T, la creu, paraules, frases...) amb la seva simbologia personal i
mística, són les de sempre, però és que són úniques, el seu
món. No barrejaria tenir un estil propi amb afirmar rotundament que
tot és el mateix. El mes d'agost passat, en una excursió un
dissabte a Ceret, vaig poder veure al museu d'aquella ciutat
francesa tan bonica, una retrospectiva més sobre Tàpies, menor que
la del MACBA de l'any 2004, però prou completa per comprovar la
quantitat de temes i tècniques que va tocar, com ho deixaven clar i
més extensament les exposicions monogràfiques que s'han anat fent a
la seva fundació de Barcelona (recordo especialment amb agrat dues,
Celebració de la mel i Comunicació sobre el mur),
així com les exposicions de la col·lecció que van alternant entre
les temporals, bones ocasions per conèixer i entendre (qui en tingui
interès) a Tàpies. I d'aquests cossos plens de vida i de mort, que
fins i tot em semblen sexualment molt potents, no diria mai que
representin la seva decadència artística, perquè la vellesa no té
perquè anar-hi sempre associada, al contrari, pel meu gust, són del
millor de la seva extensa producció.
+ Antoni
Tàpies. Cap braços cames cos.
Fundació
Antoni Tàpies, Barcelona. Fins al 4 de novembre de 2012
+(lc)+05.jpg)
+(lstills).jpg)
