diumenge, 20 de gener del 2013

Reunió de tribus


 
William P. Gottlieb
Bill Coleman
[Cafe Society, ca. 1947]

Em sap greu que el meu pare no conservés la seva col·lecció de discos de jazz. Recordo de petit quan posava algun vinil a tot volum i la casa trontollava. D'adolescent, a mi aquella música em sonava infernal i, ni que només fos per dur-li la contrària, no en feia ni cas. L'interès pel jazz, parar atenció pels temes clàssics, els grans compositors i intèrprets, el vaig començar a tenir força tard. Quan ara torno a recriminar al meu pare què en va fer d'aquells discos, que quina mena d'aficionat a la música perd els seus discos, ell ni em respon al retret, m'explica a canvi que quan encara era solter, amb un grup d'amics van baixar en tren des de Figueres a Barcelona expressament per veure a Bill Coleman i la seva orquestra en concert al Jamboree. Van dormir en una pensió del carrer Boqueria i l'endemà van tornar cap a casa.


"A començaments del 1960, l’empresari Joan Rosselló convertia el bar Brindis, situat al número 17 de la plaça Reial, en una cava de jazz que va anomenar Jamboree, un mot en zulú adoptat pel moviment boyscout que significa “reunió de tribus”, proposat pel crític Javier Coma. La sala Jamboree va néixer per donar cabuda a les sessions del Jubilée Jazz Club, una entitat pionera en la difusió del jazz llavors més atrevit a Barcelona, i va ser inaugurada oficialment el dissabte 9 de gener del 1960, a les 6 de la tarda, amb un quintet liderat pel pianista Tete Montoliu amb Antonio Vidal (contrabaix), Perry Robinson (clarinet), Vicho Vicencio (saxo tenor) i Chip Collins (bateria)."*


Aniversari a ritme de jazz també per aquest bloc, que avui ha fet 5 anys! Si Jamboree en zulú vol dir "reunió de tribus", Toronto en la llengua dels indis hurons del Canadà vol dir "lloc de trobada". Gràcies a tots els que hi passeu!

[Foto: Wikipedia]

[TorontoTV: Bill Coleman & Albert Nicholas: Indiana]

5 comentaris:

Insonrible ha dit...

De res, Toronto! ¡¡Y muchas felicidades por el cumple del blog!!
Sabía otras cosas del pasado tan rumbero de tu padre... Pero esto del jazz ¡qué sorpresa!.
Años antes del Jamboree, en el bar Ambos Mundos de la Plaça Reial también hacían conciertos de jazz los del Institut Nordamericà.
Esperamos que sigas cumpliendo más años blogeros, sandunguero.

Anònim ha dit...

Moltes felicitats! I quina millor manera de celebra-ho que a ritme de jazz.

No parlem de col·leccions de discos no conservades perquè em posaré a plorar.

Toronto ha dit...

Gràcias Insonrible, brindemos por un blog sandunguero!

Gràcies Enric! Sovint quan vaig als Encants i veig piles de discos, llibres, revistes... hi penso: hauran arribat aquí perquè ningú ho volia, suposo, perquè si no és així...algú estarà plorant o estirant-se els cabells!

La Abutrí de Getafe ha dit...

Si es que los genes son los genes sandungueros o no usted tiene una gracia incomparable...Me encantaría verle bailar!!.

Toronto ha dit...

Pues me gusta mucho bailar, Abutrí! De los que a la mínima se marcan unos pasitos Michael Jackson (como Carmelilla)!