divendres, 17 de maig del 2013

Malestar modern


Miguel Palma
Black Widow
(2102)

A súa fascinación polas iconas dunha modernidade clásica, como o automóbil, a aviación, a observación astronómica, a arquitectura e a tecnoloxía en xeral, resulta nun cadro de ansiedade que non reproduce un mundo desexado, senón máis ben o desexo dun mundo, materializado nunha curiosidade expansiva que cuestiona o real.

Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC)


Miguel Palma
Morte de Kennedy
(2006)

Miguel Palma, nascut el 1964 a Lisboa. El seu treball sovint es qüestiona el desenvolupament tecnològic, l'ecologia, la creença en les imatges, la idea del poder, el món infantil i juvenil, l'obsessió per la màquina. El seu art es desplega en dibuix, escultura, instal·lació multimèdia, vídeo, llibres d'artista i la performance.

El CGAC de Santiago de Compostela és un dels museus més franctiradors de la perifèria, si és que avui en dia té sentit parlar de perifèries. Potser encara sí, perquè pel que fa a acaparar els mitjans de comunicació a nivell estatal, la seva feina passa més desapercebuda que la dels quatre museus de les grans ciutats. El CGAC m'ha sorprès moltes vegades amb propostes d'artistes que desconeixia totalment, artistes, d'altra banda, amb recorregut internacional, com em va passar especialment amb els videoartistes Hubbard&Birchler, o ara que descobreixo (en una petita ressenya d'un diari de tirada nacional) l'obra de Miguel Palma i l'exposició que hi presenta.  



Miguel Palma
Contador eléctricoAlta voltagem
(2007)

Miguel Palma
Plataforma Shell
(2009)




[Totes les imatges: www.miguel-palma.com]

[Torontoràdio: Siniestro Total: ¿Quienes somos, de dónde venimos, adónde vamos?. Menos mal que nos queda Portugal, 1984]

4 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Eso pasa por ser moderno...¿alguien ha oído hablar del malestar antiguo?

Toronto ha dit...

Jaja! Seguro que también lo hay, de malestar, de modernos y de las dos cosas juntas, en lo antiguo!

Anònim ha dit...

Encara que sigui un tòpic, què és la cultura, sinó malestar...

Art? Joguina? Segurament el nen intenta construir un món que després es trobarà sempre a mig fer, i dedicarà la resta de la seva vida a intentar donar-li forma.

Perifèria? Amb lleis educatives com l'aprovada recentment aviat només hi haurà perifèria al voltant d'un immens forat negre.

Toronto ha dit...

Sí, també ho crec, Enric, un malestar modern, antic o com li vulguin dir, però el malestar en totes les seves formes possibles hi és en l'art, la vida. I les joguines com a eina per representar el descobriment d'un món fastigós quan abandones la ingenuitat de la infantesa... em sembla una via apassionant. Però quan arribem a situacions com la llei d'educació, els desnonaments, etc. potser haurem de fer servir els joguets i tot el que tinguem a mà per fer barricades, o no ens quedarà ni periferia ni res!