divendres, 5 de juliol del 2013

El futur



Alberto Giacometti
Home caminant
(1960)

Ese hombre caminando aparentemente carbonizado y frágil parece consumido por el terror mientras avanza hacia un futuro incierto. La figura, semejante a una vara, de un metro ochenta de alto, esquelética y consumida, realza esa línea vertical que, como señalara Cezanne medio siglo antes, es la que dota de profundidad espacial a la visión del espectador. En este caso, es la que vertebra el drama existencial en el que el Hombre caminando está inmerso sin remisión: un prisionero del mundo moderno, hambriento de esperanza y vestido únicamente con el atuendo de la desesperación.*


* Gompertz, Will. ¿Qué estás mirando?: 
150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos. 
Traducción de Fedrico Corriente Basús. 
Madrid: Taurus, 2013. (Pensamiento). 472 p. 
ISBN: 978-84-306-0125-7. Pàg. 140.



Man Ray
Alberto Giacometti
Solarització
(1934)

Una experiència impagable - i no només perquè l'entrada sigui gratuïta - que ofereix l'exposició Giacometti. Terrenos de juego és poder observar d'aprop, arran de terra, sense peanyes ni cordons o vidres de seguretat, un dels impressionants homes que caminen de Giacometti. Tocar-lo, si no et miren el vigilants de sala. Caminar al seu costat sense avançar, com ell... perquè si el 2013 val com a futur d'un home que va començar a caminar al 1960, què ha passat?, es preguntarà. Li podem dir amb les paraules de Leonard Cohen: He vist el futur, germà: és un crim.

+ Giacometti. Terrenos de juego, a la Fundación Mapfre de Madrid fins al 4 d'agost de 2013.

[Torontoràdio: Leonard Cohen: The Future]

5 comentaris:

Samedimanche ha dit...

Una exposición maravillosa...colarnos en el taller. Y me encantó descubrir su paleta de tonos pastel a la hora de ponerse a pintar. Muy, muy recomendable.

Toronto ha dit...

Samedimanche, las esculturas eran impresionantes... pero a mi también me sorprendieron mucho los cuadros, debería haber pintado más Giacometti!

Insonrible ha dit...

Giacometti solarizado. Ese fin de semana hizo mucha calor también. Caminar por entre las estatuas de Giacometti y sentirse un poco una de ellas. Y de repente la sensación era como caminar por una gran avenida repleta de gente.

Anònim ha dit...

Una altra exposició que se m'escarà, d'un artista imprescindible...

I ja que cites "¿Qué estás mirando?:
150 años de arte moderno en un abrir y cerrar de ojos", és recomanable, aquest llibre?

Toronto ha dit...

Insonrible, solarizado estoy también con tanto calor! A usted que le gusta, disfrutelo! Por mi parte haré de estatua (de interior).

Enric, està molt bé l'exposició de Madrid, per sort a Barcelona també hem tingut oportunitat de veure obres de Giacometti en varies ocasions, segur que n'ha vist i que n'hi haurà de properes, sempre imprescindibles!
El llibre "¿Qué estás mirando?... a mí m'està agradant molt, és un recorregut amè per l'art del segle XX fins a l'actualitat, capítols curts, estil directe, anècdotes molt ben triades, reflexions interessants, algunes iròniques, i es nota que l'autor treballa a la ràdio parlant d'art perquè comunica perfecte. El nivell d'història de l'art és força bàsic però molt ben vestit, molt recomanble per qui es comenci a interessar per l'art, però no necessàriament, també per a incrèduls davant les propostes més radicals de l'art modern que busquin pistes prou convincents per treure les seves concluisons sobre si allò és o no art...