dijous, 19 de setembre de 2013

Si avui és dijous, això és Cinema 3



Nastassja Kinski 
a Paris, Texas
de Wim Wenders
(1984)

El primer programa de Cinema 3, dirigit i presentat per Jaume Figueras, realitzat per Octavi Martí, es va emetre a TV3 el 1984. Estava dedicat al Festival de Cannes d'aquell any, l'edició en que va guanyar la Palma d'Or a la millor pel·lícula Paris, Texas de Wim Wenders. El premi a la millor interpretació no va ser per a Harry Dean Staton, se'l van endur Paco Rabal i Alfredo Landa per Los santos inocentes, de Mario Camus. Quan Rabal va pujar a recollir el premi, només va dir: “Milana bonita”!

Altres pel·lícules d'aquella edició de Cannes van ser Bajo el volcán, de John Houston (que va rebre el premi especial del festival però per tota la seva carrera); Las bostonianas, de James Ivory, Érase una vez en América, de Sergio Leone; Extraños en el paraíso, d'un jovenet Jim Jarmush; Un domingo en el campo, de Bertrand Tavernier; el documental Donde sueñan las verdes hormigas, de Werner Herzog, l'Enrique IV de Marco Bellocchio; El elemento del crimen, d'un altre jovenet Lars von Trier; o La casa y el mundo d'un clàssic, Satyajit Ray. El glamur a la catifa vermella del bunker el va posar la Deneuve, que presentava amb Gerard Depardieu Fort Saganne, d'Alain Corneau. A la platja, joves aspirants d'actriu posaven quasi nues davant els fotògrafs, la nota bizarre de Cannes. Tot això i molt més, amenitzat amb els comentaris crítics i irònics de Jaume Figueras, es pot veure recuperant el primer Cinema 3.

Harry Dean Staton a Paris, Texas 
de Wim Wenders 
(1984)

El passat dissabte 7 de setembre vaig veure a l'estació de trens de Figueres a Jaume Figueras. Aquell dia el feia més a Toronto o a Venècia, que celebraven els seus festivals de cinema. Però no, en Figueras era a Figueres. L'encontre inesperat a l'estació, just ara que la Televisió de Catalunya compleix 30 anys, em va fer recordar quan Cinema 3 era un dels meus programes preferits durant l'adolescència. Fins i tot, la meva intenció era anar a Barcelona per estudiar periodisme a la univerisitat i algun dia ser un crític de cinema! La cita setmanal davant la tele era sagrada i el ritual començava intentant endevinar a quines pel·lícules pertanyien les imatges que sortien a la careta del programa i que passaven al compàs d'aquella inconfusible sintonia de piano, per després buscar-les al vídeo-club del poble.
Era a TV3 i continua al Canal 33, perquè encara s'emet, amb Jaume Figueras al capdavant. Aquest vespre, si avui és dijous, això és Cinema 3!



2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Només fa 30 anys i el programa de pel·lícules d'aquell festival de Cannes fa posar els pèls de punta. Qui digui que res ha canviat és que està tan aletargat com la creació artística.

Toronto ha dit...

M'agradaria pensar que temps passats sempre van ser pitjors, com diu l'Eduard Punset, però ara... no sé què dir!