dimecres, 27 de novembre del 2013

El cel de la presó


Danny Lyon
Recollidor de cotó, cadena perpètua, robatori.
(1967-68)

Els cels dels exteriors de les presons de Texas que Danny Lyon va fotografiar entre 1967 i 1968 són més claustrofòbics que els interiors entre barrots. Quasi saturats de blanc, els núvols apenes s'intueixen, crea una cortina de plom sobre l'horitzó, no hi ha una sola posta de sol, ni la sortida de la lluna o vistes nocturnes. Blanc. Els presos, uniformats de blanc, semblen habitar en el no-res. Un grup porta a coll i be un company que s'ha desmaiat per la calor mentre recollien cotó. El cel blanc li ha caigut a sobre.


Danny Lyon
Esgotament per calor
(1967-68)

Conversations with the Dead de Danny Lyon. Exposició a la Fundació Foto Colectania de Barcelona, fins al 18 de gener de 2014. Continuarà amb dues sèries més de Lyon: The Bikeriders / Uptown (del 23 de gener al 17 d'abril de 2014).

+ Conversations whit the Dead a Magnum Photos.

[Fotografies: MoCP]

[Torontoràdio: Johnny Cash: Folsom Prison Blues]

3 comentaris:

Insonrible ha dit...

Es verdad. Ni una triste nube sobre el cielo de Texas. Pero no es que no existieran. Es que ni esos hombres, ni ese fotógrafo, querían verlas porque sus vidas estaba encadenada a esa tierra que les manchaba de oscuro los trajes con los que realizaban los trabajos con los que pagaban sus condenas.

Entonces, fue mejor borrarlas.

Toronto ha dit...

Si no fuese por esas manchas, parecerían ángeles! Pero no lo fueron. Igual quien les juzgó decidió también quitarles el cielo.

Anònim ha dit...

Mai sabrem (?) què se sent vivint en aquestes condicions, però exposicions i col·leccions com aquestes (art a banda) permeten uns instants de catarsi que ens modifiquen.