diumenge, 1 de juny de 2014

Rea


Javier Aramburu
Teresa Corazón de León
(2013)
Tempera i oli sobre taula, 24 x 24 cm.
Portada de Rea, SingleElefant records, 2014.



No me escapo, solo vuelo
No me escapo, solo vuelo
Vuelo alto y voy rozando el cielo
Cielo que se puede atravesar y traspasar
Se puede traspasar
...
Single. Globo de helio.

Veient les fotos de promoció del nou disc de Single (Teresa Iturrioz i Ibon Errazkin), enfundats en aquests vestits daurats, em semblen dos marcians que han caigut a la Terra. I escoltant el disc, veig que el lloc que han triat per aterrar ha estat... Jamaica! Els sons de Rea es mouen pel reggae i el lovers rock, passats però pel sedàs de l'electrònica d'Hidrogenesse, els productors (dos músics que també viuen en un altre planeta). La lletra de Rea, la cançó que dona títol al disc, explica molt bé el contingut global: melodías dulces, líricas románticas, fundidas en canciones amorosas trasatlánticas. Cançons d'amor i també desamor, fins i tot d'amor místic (sorprenent La Virgen del Cisne). Melodies que s'estiren i van evolucionant amb girs cap al ball suau i hipnòtic (Globo de helio, Siete, Las palmeras) o el reggaeton (Me enamoré, la cançó més cabaretera, amb la col·laboració de Garbanzo rapejant, un tercer extraterrestre en joc). Rea és molt lluminós, brillant, per la veu de Teresa Iturrioz, per una electrònica plena de detalls que dona vida a l'imaginari amorós - entre costumista i astronauta - de les lletres, i per un clavicèmbal prodigiós que cada vegada que apareix obre feixos de llum misteriosa. Potser Single vinguin de Venus.

[Foto promocional de Single: Javier Bernal Belchí]

[Torontoràdio: Globo de helio]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Un món desconegut per a mi. No et prometo escoltar-ho amb atenció. Deixaré primer que m'abdueixi, que és el primer que li demano a la música.

Toronto ha dit...

Prova a veure si tenen aquest poder, Enric! Jo crec que sí! És més, et contesto des de Mart.