diumenge, 27 de juliol de 2014

Richard Hamilton (I)


 Richard Hamilton
Just what is it that makes today's homes so different, so appealing?
1956


Què és el que fa l'exposició Richard Hamilton al MNCARS tan diferent, tan atractiva?

Sens dubte, el plaer d'assistir a la primera i més completa retrospectiva de la seva obra, ideada per ell mateix abans de morir, l'any 2011, i comprovar que es tracta d'un dels grans artistes de la Història de l'Art. Amb propostes variades en quant a temes (activista contra la tradició, la cultura de masses i la societat de consum, de punyent crítica política, amb homenatges a la Història de l'Art, o a la dedicació en cos i ànima a Marcel Duchamp) i tècniques (collage, dibuix, pintura, instal·lacions, fotografia, gravats i altres formes de reproducció seriada)... totes sempre interessants, dins i molt més enllà de l'etiqueta de l'Art Pop, toca l'art conceptual o el postmodernisme.

També, i especialment en aquest blog on es dedica una especial atenció al collage, perquè Hamilton és un gran mestre d'aquesta tècnica. És un collage el famós Què és el que fa de les cases d'avui siguin tan diferents, tan atractives? (1956). Però és que Hamilton utilitzà el collage gairebé sempre, sobre pintura, fotografia... en forma i concepte, influència surrealista i duchampiana d'aportar diferents nivells d'interpretació*, esdevé la manera idònia de representar el seu discurs de tan variats estils.

L'exposició dona per a més d'una entrada, així que començaré de la manera més festiva possible que se m'acut per celebrar-ho: amb la música de la gramola de The Funhouse [La casa de la diversió]. Segurament la part de l'exposició a on més gent s'hi aturava per fer-s'hi fotos (... ai que pesadets amb els selfies!)


Grup 2
(Hamilton + McHale + Voelcker)
This is Tomorrow, 1956
(Fragment de la reconstrucció al MNCARS)

Per a l'exposició col·lectiva This is Tomorrow, Hamilton, que a més de dissenyar el catàleg i els cartells a on apareix reproduït el cèlebre collage abans citat, amb el també artista John McHale i l'arquitecte John Voelcker, van pensar i construir una instal·lació titulada The Funhouse:

"La instalación que concibieron estaba formada por una estructura asimétrica, exageradamente inclinada … Una gigantesca imagen de Marilyn Monroe y una réplica inmensa de una botella de Guinness imitaba las proporciones monumentales de las vallas publicitarias y de la publicidad cinematográfica, aunque, por otra parte, se establecía una tensión estética entre estas imágenes de la cultura de masas y un póster de Los girasoles de Van Gogh, expuesto en una de las paredes como si fuera una obra de arte. A lado de esta estructura, había una gramola..."*

Richard Hamilton
This is Tomorrow
Collage, 1956

Què sonava a la juke box de This is Tomorrow? Això:




Winifred Atwell: Poor People Of Paris

Frankie Lymon & The Teenagers: Why Do Fools Fall In Love

Elvis Presley: Hound dog

Carl Perkins - Blue Suede Shoes

Bill Halley & The Comets: Razzle Dazzle

Lonnie Donegan: Lost John / Stewall

Gene Vincent: Be-Bop-A-Lula

The Dream Weavers: It's Almost Tomorrow


Tennessee Ernie Ford: Sixteen Tons

Pat Boone: I'll Be Home

Ronnie Hilton: No other love

Kay Starr: Rock And Roll Waltz


"… situada frente a un mural con anuncios de películas en cinemascope que adquirieron una relevancia especial cuando los organizadores convencieron a los creadores de la película Planeta prohibido, protagonizada por el robot Robby, para que les prestaran el robot en la noche de la inauguración de la exposición. Además, se incluyeron algunos rotorrelieves de Duchamp...
Aunque se consideró que esta instalación del Grupo 2 era un alegato contra el arte, en conjunto, era un comentario crítico sobre el papel de la imaginería de los medios de comunicación de masas en la formación de la cultura popular y su impacto en los medios de percepción visual contemporáneos."*

*Walsh, Victoria. Caballitos de mar, retículas y Calipso: las exposiciones de Hamilton en los años cincuenta. Richard Hamilton. Madrid: MNCARS, 2014. ISBN 9788480264846, p. 72-73.
+ Richard Hamilton al MNCARS, Madrid, fins al 13 d'octubre de 2104.

[Fotos: Wikiart i Metalocus]

6 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Mare meva! Quina passada! Conec ben poc Hamilton, però només amb la presentació que fas ja venen ganes d'anar d'anar a Madrid. No crec que hi pugui anar, però estaré atent a Toronto.
Saps si pensen portar l'exposició a Barcelona?
Jo vull una juke box com aquesta amb els mateixos temes!

Toronto ha dit...

Hola Enric,

Crec que no, no he vist anunciat enlloc que vingui a Barcelona! I és una llàstima. Es va poder veure a la Tate Modern de Londres, i ara a Madrid fins al 13 d'octubre.
De fet, fa temps que les grans exposicions restrospectives d'artistes han deixat de passar per Barcelona... no sé perquè, no sé si m'ho sembla només a mi?!

Enric H. March ha dit...

Acabo de veure que demà s'acaba una retrospectiva a la Galeria Cadaqués:

http://www.galeriacadaques.com/richard-hamilton-master-in-print-maestro-de-multiples/

Insonrible ha dit...

Al final, voy a tener que dejar esta expo para septiembre. Agosto, lleno llenísimo.
Hace más de 10 años vi la retrospectiva que le hicieron en el MACBA, pero seguramente no era tan interesante como esta ya que, según cuentas, la ha ideado el propio artista.
See you, Toronto.

Toronto ha dit...

Gràcies Enric!
No hi he anat, però estava al cas de les exposicions de Cadaquès. Una acaba ara i en faran una altra al setembre. La Galeria Cadaqués de Ianfranco Bombelli va ser la galeria d'estiu de Duchamp i de Hamilton quan els dos artistes passaven les vacances (bé, Duchamp sempre estava de vacances...) a l'Alt Empordà. Ara, aprofitant que feien l'exposició a Londres i Madrid, han volgut també exposar obres de Hamilton del seu fons. Intentaré anar a la del mes de setembre.
Al MACBA, l'any 2006, van fer una exposiciós sobre la Galeria Cadaqués, i es va poder veure molta cosa de Hamilton, tot de la colección Bombelli. Per cert, el catàleg d'aquella expo el tenen d'oferta a la llibreria del museu i conté textos bosníssims, amb anècdotes impagables de l'amistad entre Duchamp i Hamilton.

Hola insonrible! Vi también aquella retrospectiva en el MACBA, me gustó mucho y era muy completa, pero es que la de Madrid... Uf! Como dices, lo es mucho más, lo abarca absolutamente todo, de las primeras instalaciones para exposiciones propias y ajenas (algo que no se había visto nunca después de las originales y se ha tenido que reconstruir), hasta las últimas obras en las que trabajó antes de morir, o por ejemplo también reúne la serie completa de polaroids (a la que le dedicaré una entrada porque me encantó!).

Bon estiu a tots dos!

Insonrible ha dit...

Polaroids!! Espero tu post "Richard Hamilton II" con impaciencia.
En la retrospectiva de Barcelona tuve la suerte de ver a Hamilton en persona el día de la inauguración.