Richard Hamilton
Just what is it that makes today's homes so different, so appealing?
1956
Què és el que fa
l'exposició Richard
Hamilton al MNCARS tan diferent, tan atractiva?
Sens dubte, el plaer
d'assistir a la primera i més completa retrospectiva de la seva
obra, ideada per ell mateix abans de morir, l'any 2011, i comprovar
que es tracta d'un dels grans artistes de la Història de l'Art. Amb
propostes variades en quant a temes (activista contra la tradició,
la cultura de masses i la societat de consum, de punyent crítica
política, amb homenatges a la Història de l'Art, o a la dedicació
en cos i ànima a Marcel Duchamp) i tècniques (collage, dibuix,
pintura, instal·lacions, fotografia, gravats i altres formes de
reproducció seriada)... totes sempre interessants, dins i molt més
enllà de l'etiqueta de l'Art Pop, toca l'art conceptual o
el postmodernisme.
També, i especialment en
aquest blog on es dedica una especial atenció al collage, perquè
Hamilton és un gran mestre d'aquesta tècnica. És un collage el
famós Què és el que fa de les cases d'avui siguin tan diferents,
tan atractives? (1956). Però és que Hamilton utilitzà el collage
gairebé sempre, sobre pintura, fotografia... en forma i concepte,
influència surrealista i duchampiana d'aportar diferents nivells
d'interpretació*, esdevé la manera idònia de representar el seu
discurs de tan variats estils.
L'exposició dona per a
més d'una entrada, així que començaré de la manera més
festiva possible que se m'acut per celebrar-ho: amb la música de la
gramola de The Funhouse [La casa de la diversió]. Segurament la part
de l'exposició a on més gent s'hi aturava per fer-s'hi fotos
(... ai que pesadets amb els selfies!)
Grup 2
(Hamilton + McHale +
Voelcker)
This is Tomorrow,
1956
(Fragment de la reconstrucció al MNCARS)
(Fragment de la reconstrucció al MNCARS)
Per a l'exposició
col·lectiva This is Tomorrow, Hamilton, que a més de dissenyar el
catàleg i els cartells a on apareix reproduït el cèlebre collage
abans citat, amb el també artista John McHale i
l'arquitecte John Voelcker, van pensar i construir una instal·lació titulada The Funhouse:
"La instalación que concibieron
estaba formada por una estructura asimétrica, exageradamente
inclinada … Una gigantesca imagen de Marilyn Monroe y una réplica
inmensa de una botella de Guinness imitaba las proporciones
monumentales de las vallas publicitarias y de la publicidad
cinematográfica, aunque, por otra parte, se establecía una tensión
estética entre estas imágenes de la cultura de masas y un póster
de Los girasoles de Van Gogh, expuesto en una de las paredes como si
fuera una obra de arte. A lado de esta estructura, había una
gramola..."*
Richard Hamilton
This is Tomorrow
Collage, 1956
Què sonava a la juke box de This is
Tomorrow? Això:
Bill Hoyes: The
ballad of David Crockett
Doris Day: Whatever
Will Be, Will Be
Winifred Atwell: Poor
People Of Paris
Frankie Lymon & The
Teenagers: Why
Do Fools Fall In Love
Elvis Presley: Hound
dog
Carl Perkins - Blue
Suede Shoes
Bill Halley & The
Comets: Razzle
Dazzle
Gene Vincent:
Be-Bop-A-Lula
The Dream Weavers: It's
Almost Tomorrow
Dean Martin: Memories
are made of this
Tennessee Ernie Ford:
Sixteen Tons
Pat Boone: I'll
Be Home
Ronnie Hilton: No
other love
Kay Starr: Rock
And Roll Waltz
"… situada frente a un mural con
anuncios de películas en cinemascope que adquirieron una relevancia
especial cuando los organizadores convencieron a los creadores de la
película Planeta prohibido, protagonizada por el robot Robby,
para que les prestaran el robot en la noche de la inauguración de la
exposición. Además, se incluyeron algunos rotorrelieves de
Duchamp...
Aunque se consideró que esta instalación del Grupo 2
era un alegato contra el arte, en conjunto, era un comentario crítico
sobre el papel de la imaginería de los medios de comunicación de
masas en la formación de la cultura popular y su impacto en los
medios de percepción visual contemporáneos."*
*Walsh, Victoria. Caballitos de mar,
retículas y Calipso: las exposiciones de Hamilton en los años
cincuenta. Richard Hamilton. Madrid: MNCARS, 2014. ISBN
9788480264846, p. 72-73.
5 comentaris:
Mare meva! Quina passada! Conec ben poc Hamilton, però només amb la presentació que fas ja venen ganes d'anar d'anar a Madrid. No crec que hi pugui anar, però estaré atent a Toronto.
Saps si pensen portar l'exposició a Barcelona?
Jo vull una juke box com aquesta amb els mateixos temes!
Hola Enric,
Crec que no, no he vist anunciat enlloc que vingui a Barcelona! I és una llàstima. Es va poder veure a la Tate Modern de Londres, i ara a Madrid fins al 13 d'octubre.
De fet, fa temps que les grans exposicions restrospectives d'artistes han deixat de passar per Barcelona... no sé perquè, no sé si m'ho sembla només a mi?!
Al final, voy a tener que dejar esta expo para septiembre. Agosto, lleno llenísimo.
Hace más de 10 años vi la retrospectiva que le hicieron en el MACBA, pero seguramente no era tan interesante como esta ya que, según cuentas, la ha ideado el propio artista.
See you, Toronto.
Gràcies Enric!
No hi he anat, però estava al cas de les exposicions de Cadaquès. Una acaba ara i en faran una altra al setembre. La Galeria Cadaqués de Ianfranco Bombelli va ser la galeria d'estiu de Duchamp i de Hamilton quan els dos artistes passaven les vacances (bé, Duchamp sempre estava de vacances...) a l'Alt Empordà. Ara, aprofitant que feien l'exposició a Londres i Madrid, han volgut també exposar obres de Hamilton del seu fons. Intentaré anar a la del mes de setembre.
Al MACBA, l'any 2006, van fer una exposiciós sobre la Galeria Cadaqués, i es va poder veure molta cosa de Hamilton, tot de la colección Bombelli. Per cert, el catàleg d'aquella expo el tenen d'oferta a la llibreria del museu i conté textos bosníssims, amb anècdotes impagables de l'amistad entre Duchamp i Hamilton.
Hola insonrible! Vi también aquella retrospectiva en el MACBA, me gustó mucho y era muy completa, pero es que la de Madrid... Uf! Como dices, lo es mucho más, lo abarca absolutamente todo, de las primeras instalaciones para exposiciones propias y ajenas (algo que no se había visto nunca después de las originales y se ha tenido que reconstruir), hasta las últimas obras en las que trabajó antes de morir, o por ejemplo también reúne la serie completa de polaroids (a la que le dedicaré una entrada porque me encantó!).
Bon estiu a tots dos!
Polaroids!! Espero tu post "Richard Hamilton II" con impaciencia.
En la retrospectiva de Barcelona tuve la suerte de ver a Hamilton en persona el día de la inauguración.
Publica un comentari a l'entrada