divendres, 26 de juny de 2015

Escapar de llocs petits


  Erró
For dialogue among civilisations
(Oli sobre tela)
2003

80

Una boca abierta, grande como la profundidad. Oscura. Un niño pequeño la observa. De espaldas al que mira. Soy yo. Mirando a través de los barrotes de una verja. Así comienza todo. De espaldas a todo. Trozos de papel pintado. Cromos de los que salían en Tronkito de Panrico. Valentina y el capitán Tan. Portadas del TP, de cuando costaba cinco pesetas. Blanco grisáceo. Tijeras con los ojos de plástico amarillo. Gloria Fuertes. Hojas de morera. El pasamontañas y las manoplas. El coche de bomberos de los tiovivos. El blanco y negro. María Luisa Seco. Mi madre, un día que sonreía. La silueta de mi padre. Los dibujos del principio de La cometa blanca. Papeles coloreados con ceras Manley. Los estampados de las corbatas. Bizcochos. Estufas. Patuchas. La gacela de los lápices Alpino, aunque nunca supiese qué hacía una gacela en los Alpes. Quizá fuese un ciervo. Dibujos ornamentales como símbolos heráldicos en plata y oro (...)

Fidel Ruesga és el protagonista de Los lugares pequeños, la primera novel·la de Paco Tomás, periodista, guionista i escriptor mallorquí que viu i treballa a Madrid. Fidel té un perfil desagradable, de vegades violent, arrossega molt ressentiment per la vida que li ha tocat viure, especialment de l'entorn familiar, del tot determinant per forjar el caràcter agre que gasta. Però dues coses m'atreuen més de Fidel:

Una, la seva condició d'artista outsider. L'altra és la intenció d'escapar. Fugir de llocs i persones físiques, com del poble i dels familiars, però també, i sobre tot, de la seva pròpia baixa autoestima, de la mentida i de l'odi que d'ell mateix s'ha apoderat i és causa dels seus actes. Llocs opressius als que Tomás fa al·lusió ja des del títol.

Els collages que Fidel enganxa sobre les parets (primer a la seva habitació de la casa familiar i després a la sala més gran del seu pis durant la vida adulta, en solitari) són una fugida poètica, bella i rematadament pop* cap a la fantasia alliberadora. Retalla de les revistes, tebeos, llibres de fotografies i cromos, mil imatges (amb les que els lectors de la mateixa generació s'hi poden identificar) creant un món surrealista que l'aliena de l'entorn, de totes les misèries que l'envolten. És un outsider, artísticament, perquè és autodidacta i també perquè camina aprop de la bogeria. Perquè crea únicament per a ell mateix i en secret. Els collages del seu pis de solter només veuen la llum quan la noia de la parella de veïns amb els que intima, per sorpresa, descobreix la gran capella sixtina de Fidel. Aquests veïns donen a conèixer a Fidel l'obra d'Erró. Fidel, però, que ens recorda vàries vegades que no és tonto, que llegeix i que té Internet... sí coneix l'obra de Roy Lichtenstein, de Peter Blake, o el més famós dels collages de Richard Hamilton, l´únic lloc per a ell a on trobar una llar diferent, atractiva?

(… ) Fotos anónimas. Pósit de colores. Gente que se retrata en calzoncillos y en bragas en los espejos del cuarto de baño. La estación de Saint Martin. El final de El planeta de los simios, la buena, la de Charlton Heston. Pantallas digitales. La cubierta del Once Upon A Time de Simple Minds. Judd Nelson. Emilio Estevez. Anthony Michael Hall. Molly Ringwald. Ally Sheedy. Pin-ups. Una versión enorme de ¿Qué es lo que hace nuestro hogar de hoy tan diferente, tan atractivo? De Richard Hamilton. Amaral. Azulejos portugueses. Susan Boyle, Los anuncios de Absolut. Yoda. Dios. Y así hasta el infinito. Sin dejar un hueco de pared. Odio los espacios sin alma. Una junto a otra, una sobre otra, una componiendo otra. Pedazos de papel rasgado que desenterraban la vida yacía debajo.**

* Tota la novel·la és molt pop: música, cinema, especialment dels anys 80, i televisió, barrejats amb el costumisme de poble més ranci. I trobo que molt cinematogràfica també. Crec que Fidel Ruesga i els seus collages haurien agradat moltíssim a, per exemple, Iván Zulueta.

** Tomás, Paco. Los lugares pequeños. Madrid: Punto en boca, 2015. 239 p. ISBN: 978-84-16307-02-9. Pàg. 152-155.
Collage de la coberta d'Alberto Cuenca.

[Imatges: UNESCO i Punto en boca]

[Torontoràdio: David Bowie: I'm deranged]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

Els 80 m'agafen un pèl grandet per a segons quin imaginari, però malgrat tot la proposta sedueix. Si hi ha pòsters de senyores amb poca roba, m'hi apunto!

Toronto ha dit...

Enric, ara no recordo si pòsters, però una veïna amb poca roba sí apareix! En tot cas, crec que és una bona lectura per aquest estiu tan calorós!