Man sleeping with mouth open. Coney Island. NYC.
(1977)
Agost del 2005
Era ben lògic que,
finalment, els vells també arribessin a Mart, seguint el camí dels
peoners, dels sofisticats aromàtics, dels viatgers professionals i
dels conferenciants romàntics a la recerca de noves deus
d'inspiració.
Així va ser com tots els vells eixuts, els que espeternegaven, els que es passaven l'estona escoltant-se el cor, prenent-se el pols i tractant d'encertar cullerades de xarop a les seves pròpies boques torçades, els que cada novembre agafaven l'autocar cap a Califòrnia i cada abril el transatlàntic cap a Itàlia – en tercera classe -, totes aquestes figues seques, totes aquestes mòmies, van arribar finalment a Mart...
ELS VELLS
Així va ser com tots els vells eixuts, els que espeternegaven, els que es passaven l'estona escoltant-se el cor, prenent-se el pols i tractant d'encertar cullerades de xarop a les seves pròpies boques torçades, els que cada novembre agafaven l'autocar cap a Califòrnia i cada abril el transatlàntic cap a Itàlia – en tercera classe -, totes aquestes figues seques, totes aquestes mòmies, van arribar finalment a Mart...
Ray Bradbury. Les
cròniques marcianes.
Traducció de Quim Monzó. Barcelona: Proa, 2000.
ISBN: 84-8437-017-8,
pàg. 212.
Traducció de Quim Monzó. Barcelona: Proa, 2000.
ISBN: 84-8437-017-8,
pàg. 212.
Bruce Gilden
Women on the beach with her hands on
her hips. Coney Island. NYC.
(1977)
(1977)
2 comentaris:
Si tinguéssim un Coney Island a prop estaria desitjant que m'arribés la jubilació ben aviat per anar a fer cua a l'Imserso. Quin deu ser el nostre Mart particular. Des que van desmuntar les atraccions de Montjuïc hem perdut una gran oportunitat, però encara estem a temps de muntar un parc d'atraccions al Fòrum.
Però ben vist, les vacances tenen molt de marcianes. Bon estiu!
Jajajajaja! Doncs seria genial un parc d'atraccions al Fòrum, a on poder-hi organitzar, una dècada després, un nou fòrum de les cultures freaks.
Molt bon estiu Enric!
Publica un comentari a l'entrada