Bodys Isek Kingelez
Étoile Rouge Congolaise
(1990)
Maqueta extrema
85 x 92 x 50 cm.
Paper, cartró, poliestirè, plàstic
i altres materials.
Des d’aquell replà hi havia una
magnífica perspectiva de la ciutat tècton. El replà de pedra era
tan amunt, o la ciutat tan avall, que Marcus va sentir-se com algú
que contempla el món des de la lluna. Però l’urbs era tan
exorbitantment desmesurada que l’alçada no en disminuïa la
visibilitat. Ben al contrari, era com si la ciutat
estigués orgullosa de la seva vastitud, de ser visible des de tan
amunt.
Algunes avingudes devien fer cent
milles. En alguns sectors la ciutat tècton estava dissenyada tot
seguint geometries perfectes. En altres llocs els edificis s’atapeïen
de qualsevol manera, i els gratacels més alts devien superar el
cim terrestre més elevat. Marcus no sabia dir si aquella ciutat era
el caos més absolut o l’ordre més perfecte. Fins allà on
abastava la vista només emergien edificis de marbre i carbó, marbre i
carbó, marbre i carbó, com si tots dos materials mantinguessin una
guerra indecisa i perpètua. La qüestió, va resoldre Marcus al
final, no era si hi predominava el marbre o el carbó; la qüestió
era que aquella ciutat no toleraria mai cap altra ciutat. I va pensar que el Congo podia ser més gran que
Déu, sí, però que l’urbs tècton sempre seria més gran que el
Congo.
Albert Sánchez Piñol. Pandora al
Congo.
Barcelona: La Campana, 2005.
ISBN 9788495616708.
Barcelona: La Campana, 2005.
ISBN 9788495616708.
A l'exposició del CCCB, Making Africa:
un continent de disseny contemporani, s'hi pot veure, entre altres obres d'altres artistes africans, aquesta impressionant maqueta de Bodys Isek Kingelez
(1948-2015).
Étoile Rouge Congolaise és una de les
primeres maquetes arquitectòniques futuristes fetes per l'artista
congolès Bodys Isek Kingelez. La seva obra, increïblement detallada
i acolorida, es compon principalment de paper, cartró, poliestirè
extrudit, embalatges vells i una gran quantitat d'altres materials
trobats. L'estrella vermella no només dóna nom a aquest edifici
futurista, sinó que també corona el seu cim. Els paisatges urbans
de Kingelez, que representen els seus ideals socialistes en la
societat, són un rebuig de la ciutat domesticada per Occident i de
l'art del souvenir, sense color ni identitat, que es pot trobar als
mercats per a turistes i ales botigues dels aeroports. Al mateix
temps, les seves ciutats model són un contraprojecte que s'enfronta
als projectes de construcció excessius, finançats a tot arreu pel
Banc Mundial sense tenir en compte les necessitats reals de la
població, i que ja es preveu que acabaran en fracàs abans fins i
tot que s'hagin completat. Bodys Isek Kingelez considerava que els
seus models eren prototips d'una vida urbana basada en la comunitat,
en una Àfrica del futur: “M'agradaria que el meu art servís per
fer reviure una comunitat i per donar origen a un món nou. Al final,
les alegries del nostre món depenen de la gent que hi viu. He
construït aquestes ciutats perquè estiguin plenes de pau, justícia
i llibertat. Han de funcionar com a petits estats seculars, amb les
seves pròpies estructures polítiques, sense policia ni exèrcit.”
Text de Marc Zehnter (Vitra Design Museum)
+ Making Africa: un continent de disseny contemporani
Fins al 28 d'agost de 2016, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
Fins al 28 d'agost de 2016, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.
*****
Bodys Isek Kingelez
Ville Fantôme
(1996)
Paper, cartró,
plàstic i altres materials.
120 X 570 X 240 cm.
2 comentaris:
No tenia intenció d'anar a veure Making Africa, però m'has posat la mel als llavis.
Ep, Enric, l'exposició en sí a mi no em va agrada pas massa... Tot i que el plantejament és molt interessant i algunes obres d'impacte o sorprenents, pel meu gust, però, massa vídeos i pantalles interactives... Ara, entre tot el que hi ha exposat, poder veure en directe una de les maquetes de Kingelez no té preu! La foto que he trobat no fa gaire justícia a l'original! Els diumenges, crec que de 6 a 8, l'entrada és gratuïta.
Publica un comentari a l'entrada