dimarts, 9 d’agost del 2016

Étoile Kingelez


Bodys Isek Kingelez
Étoile Rouge Congolaise
(1990)
Maqueta extrema
85 x 92 x 50 cm.
Paper, cartró, poliestirè, plàstic i altres materials.


Des d’aquell replà hi havia una magnífica perspectiva de la ciutat tècton. El replà de pedra era tan amunt, o la ciutat tan avall, que Marcus va sentir-se com algú que contempla el món des de la lluna. Però l’urbs era tan exorbitantment desmesurada que l’alçada no en disminuïa la visibilitat. Ben al contrari, era com si la ciutat estigués orgullosa de la seva vastitud, de ser visible des de tan amunt.
Algunes avingudes devien fer cent milles. En alguns sectors la ciutat tècton estava dissenyada tot seguint geometries perfectes. En altres llocs els edificis s’atapeïen de qualsevol manera, i els gratacels més alts devien superar el cim terrestre més elevat. Marcus no sabia dir si aquella ciutat era el caos més absolut o l’ordre més perfecte. Fins allà on abastava la vista només emergien edificis de marbre i carbó, marbre i carbó, marbre i carbó, com si tots dos materials mantinguessin una guerra indecisa i perpètua. La qüestió, va resoldre Marcus al final, no era si hi predominava el marbre o el carbó; la qüestió era que aquella ciutat no toleraria mai cap altra ciutat. I va pensar que el Congo podia ser més gran que Déu, sí, però que l’urbs tècton sempre seria més gran que el Congo.

Albert Sánchez Piñol. Pandora al Congo.
Barcelona: La Campana, 2005.
ISBN 9788495616708.


A l'exposició del CCCB, Making Africa: un continent de disseny contemporani, s'hi pot veure, entre altres obres d'altres artistes africans, aquesta impressionant maqueta de Bodys Isek Kingelez (1948-2015).

Étoile Rouge Congolaise és una de les primeres maquetes arquitectòniques futuristes fetes per l'artista congolès Bodys Isek Kingelez. La seva obra, increïblement detallada i acolorida, es compon principalment de paper, cartró, poliestirè extrudit, embalatges vells i una gran quantitat d'altres materials trobats. L'estrella vermella no només dóna nom a aquest edifici futurista, sinó que també corona el seu cim. Els paisatges urbans de Kingelez, que representen els seus ideals socialistes en la societat, són un rebuig de la ciutat domesticada per Occident i de l'art del souvenir, sense color ni identitat, que es pot trobar als mercats per a turistes i ales botigues dels aeroports. Al mateix temps, les seves ciutats model són un contraprojecte que s'enfronta als projectes de construcció excessius, finançats a tot arreu pel Banc Mundial sense tenir en compte les necessitats reals de la població, i que ja es preveu que acabaran en fracàs abans fins i tot que s'hagin completat. Bodys Isek Kingelez considerava que els seus models eren prototips d'una vida urbana basada en la comunitat, en una Àfrica del futur: “M'agradaria que el meu art servís per fer reviure una comunitat i per donar origen a un món nou. Al final, les alegries del nostre món depenen de la gent que hi viu. He construït aquestes ciutats perquè estiguin plenes de pau, justícia i llibertat. Han de funcionar com a petits estats seculars, amb les seves pròpies estructures polítiques, sense policia ni exèrcit.”
Text de Marc Zehnter (Vitra Design Museum)


+ Making Africa: un continent de disseny contemporani
Fins al 28 d'agost de 2016, al Centre de Cultura Contemporània de Barcelona.

*****


Bodys Isek Kingelez
Ville Fantôme
(1996)
Paper, cartró, plàstic i altres materials.
120 X 570 X 240 cm.


+ Imatges de maquetes extremes de Bodys Isek Kingelez
 

2 comentaris:

Anònim ha dit...

No tenia intenció d'anar a veure Making Africa, però m'has posat la mel als llavis.

Toronto ha dit...

Ep, Enric, l'exposició en sí a mi no em va agrada pas massa... Tot i que el plantejament és molt interessant i algunes obres d'impacte o sorprenents, pel meu gust, però, massa vídeos i pantalles interactives... Ara, entre tot el que hi ha exposat, poder veure en directe una de les maquetes de Kingelez no té preu! La foto que he trobat no fa gaire justícia a l'original! Els diumenges, crec que de 6 a 8, l'entrada és gratuïta.