diumenge, 26 de març de 2017

Certeses ocultes



Bruce Conner
Mirall (revers)
Collage i assemblatge
1964


Soy un artista, un antiartista,
arrogante, modesto,
un feminista, un misógeno redomado,
un romántico, un realista, un surrealista,
un artista funk, artista conceptual,
minimalista, postmoderno,
beatnik, hippie, punk,
sutil, combativo,
creíble, paranoico,
cortés, difícil, directo,
alguien con quien es imposible trabajar,
accesible, oscuro, preciso, tranquilo,
terco, esquivo, espiritual, profano,
un hombre del Renacimiento del arte contemporáneo
y uno de los artista
más importantes del mundo.

Se ha dicho de mi obra que es
hermosa, horrible,
bazofia, genial,
dispersa, precisa, pintoresca,
vanguardista, historica,
manida, magistral, trivial,
intensa, mística, virtuosa,
desconcertante, fascinante, concisa,
absurda, divertida, innovadora,
nostálgica, contemporánea,
iconoclasta, sofisticada,
basura, obra mastra, etc.
Es todo cierto

Bruce Conner en una carta a Paula Kirkeby, 2000*


Bruce Conner
Mirall
(vers)
1964

Bruce Conner es veu que durant la seva llarga i variada trajectòria artística es va mantenir molt al marge del mercat de l'art. Ho llegeixo al catàleg de l'exposició Es todo cierto, una retrospectiva sobre aquest artista que encara es pot veure al MNCARS de Madrid. Imagino a Manuel Borja-Villel rient per sota del seu bigoti per haver coincidit, en el temps i a la mateixa ciutat, aquesta gran exposició i la celebració de la fira ARCO.

Conner no és un artista molt conegut, no forma part de les vaques sagrades que cada any s'exposen a les grans fires, al costat dels artistes joves emergents de moda. Però sí va ser i és molt valorat pels coneixedors només interessats en art, entre els que trobem alguns directors de museus que aposten més per la pedagogia que pel postureig i ens descobreixen autèntiques joies que fins ara passaven desapercebudes per a molts, entre els que m'incloc.

Les obres de Conner, tan diferents entre sí – dels assemblatges i els collages, al dibuix, la fotografia i les pel·lícules experimentals o la performance – , van ser seleccionades en vida de l'artista per a exposicions mítiques de l'àmbit del collage i l'assemblatge als museus d'art modern de més prestigi, que també van comprar-ne per a les seves col·leccions. Per exemple, estava present a The art of assemblage del MOMA l'any 1961, al costat d'obres dels mestres (Duchamp, Ernst, Schwitters...) i d'altres artistes a meitat de carrera (Cornell, Dubuffet, De Kooning, Rauschenberg, Tinguely...). Pierre Restany el va incloure en algunes exposicions col·lectives del Nou realisme, quan va obrir el grup a d'altres artistes no europeus.



Bruce Conner
Crist expulsa a la legió de dimonis Maria unta a Crist amb un ungüent de nards de gran valor
Collages d'il·lustracions trobades
1987

Des dels seus inicis als anys 50, Conner va preferir el cercle artístic més alternatiu de San Francisco al Nova York de les galeries i crítics més influents. Va escapar una bona temporada a Mèxic, a on va sobreviure a la mescalina i als bolets al·lucinògens, tot creant impressionants assemblatges, sota la influència dels altarcitos mexicans. Foscos, gens complaents, però alhora bells, magnètics i delicats, això darrer també pels materials que feia servir: mitges de niló, perles, lluentons, nines, papers pintats, sabates, fils, flors de plàstic, cloves d'anous, caniques, fotos i estampes antigues… tota classe d'objectes provinents de mercats de les puces o de les escombraries. En aquests assemblatges, especialment, crec que Conner s'apropa molt a l'art outsider o brut. Contrasten amb el treball polit dels collages sobre gravats antics, autèntiques filigranes retallades i manipulades, en la línia de Max Ernst i els collagistes del Surrealisme. Com un plaer privat, Conner en va fer sempre, en paral·lel als canvis d'estil i de formats que anava experimentant amb la fotografia i el vídeo, potser més propers a l'art pop, o les performances al conceptual.


*Bruce Conner: Es todo cierto. Editat per Rudolf Friedling i Gary Garrels. Madrid: Museo Nacional Centro de Arte Reina Sofía, 2017. ISBN 978-84-8026-547-8.


+ Bruce Conner: Es todo cierto. MNCARS, Madrid, fins al 22 de maig de 2017.

[TorontoTV: Devo:
Mongoloid , vídeo de Bruce Conner]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

El collage convertit en wunderkammer fetitxista. No coneixia Conner. Una delícia un magatzem dels sentits.

Toronto ha dit...

Enric, una cambra de les meravelles fetitxista que, com sol passar amb els gabinets, em provoquen també por, però una por tant excitant!