Biodramina Mood
Centrifugado
magnético (autoedició del 2010) és el primer disc del grup
Biodramina Mood, dotze temes instrumentals entre el jazz i el lounge
(todo es lounge y mi vida es lynch, que deia Carlos Berlanga). La
fusió de bateria, tuba, violoncel i marimba amb els sons hipnòtics
de la guitarra lap steel i el metal·lòfon... et porten a caure en
una mena d'espiral magnètica, tal i com proposa el títol i tan bé
il·lustra la bonica portada de l'artista Eugenio Merino. Però
l'espiral de Biodramina Mood, al ser biodraminitzada, fa que tot
indici de mareig es converteixi en una sensació molt més que
agradable. Els seus temes són molt visuals, petites bandes sonores
de pel·lícules que serien divertides, elegants,
misterioses, hawaianes o marcianes. Títols amb bon sentit de l'humor
(Caravana Potato, Bud Spencer y Terence Hill, Lo de siempre, Títulos
de crédito... ) i sempre evocadors (Odeon 8400, El sueño de
Thornhill, Hotel Burton...). A més, i és l'única composició prestada, es marquen una versió rodona del Take
on me d'A-Ha:
[Portada i dibuix d'
Eugenio Merino]
3 comentaris:
¡Este disco es para mí! Lo busco por donde ya sabe dónde. No los conocía. Gracias por la recomendación. De entrada, me suenan un poco a Nouvelle Vague.
Como me suena lo de "tendrías que haberte sentado delante...." Sí, siempre es la misma letanía. Y eso no tiene solución ni delante ni detrás. El peor momento es cuando tienes que vomitar delante de todos al lado del coche porque no tienes tiempo de irte más lejos. A veces tenemos suerte y hay un árbol cerca. Pero desde el coche, las curiosas cabezas de nuestros amigos y/o familiares pueden observar también la doblada silueta vomitadora...
Qué mal trago.
Y hablando de Nouvelle Vague, hoy jueves tocan en Barcelona!
Hola! por si no lo sabes, Biodramina mood ha sacado nuevo disco. Échale una oreja!!
Publica un comentari a l'entrada