diumenge, 11 de desembre del 2011

Biodramina power




Em marejo. Quan vaig de paquet en un cotxe i el trajecte té corbes (carreteres de muntanya, vetades!), o cal aturar i accelerar sovint (en un embús o circulant per llargues avingudes amb molts semàfors), deixo de parlar al moment, intento no pensar-hi, però no ho puc evitar, em poso blanc marmori i comença el ritual: baixa la finestra que et toqui l'aire, hauries d'haver-te assegut al davant, avisa si has de vomitar, vols que parem i baixes? Si, a més, el cotxe acaba de sortir de fàbrica, no calen gaires corbes, aquella olor a nou, entre plàstic i ambientador, assegura el mareig instantani. Per descomptat que a les atraccions de les fires i parcs, ni acostar-m'hi. Pels viatges en cotxe o autobús, només hi ha un remei que em funcioni: la biodramina...


Biodramina Mood

Centrifugado magnético (autoedició del 2010) és el primer disc del grup Biodramina Mood, dotze temes instrumentals entre el jazz i el lounge (todo es lounge y mi vida es lynch, que deia Carlos Berlanga). La fusió de bateria, tuba, violoncel i marimba amb els sons hipnòtics de la guitarra lap steel i el metal·lòfon... et porten a caure en una mena d'espiral magnètica, tal i com proposa el títol i tan bé il·lustra la bonica portada de l'artista Eugenio Merino. Però l'espiral de Biodramina Mood, al ser biodraminitzada, fa que tot indici de mareig es converteixi en una sensació molt més que agradable. Els seus temes són molt visuals, petites bandes sonores de pel·lícules que  serien divertides, elegants, misterioses, hawaianes o marcianes. Títols amb bon sentit de l'humor (Caravana Potato, Bud Spencer y Terence Hill, Lo de siempre, Títulos de crédito... ) i sempre evocadors (Odeon 8400, El sueño de Thornhill, Hotel Burton...). A més, i és l'única composició prestada, es marquen una versió rodona del Take on me d'A-Ha:





[Portada i dibuix d' Eugenio Merino]

3 comentaris:

Insonrible ha dit...

¡Este disco es para mí! Lo busco por donde ya sabe dónde. No los conocía. Gracias por la recomendación. De entrada, me suenan un poco a Nouvelle Vague.

Como me suena lo de "tendrías que haberte sentado delante...." Sí, siempre es la misma letanía. Y eso no tiene solución ni delante ni detrás. El peor momento es cuando tienes que vomitar delante de todos al lado del coche porque no tienes tiempo de irte más lejos. A veces tenemos suerte y hay un árbol cerca. Pero desde el coche, las curiosas cabezas de nuestros amigos y/o familiares pueden observar también la doblada silueta vomitadora...

Qué mal trago.

Toronto ha dit...

Y hablando de Nouvelle Vague, hoy jueves tocan en Barcelona!

pasabaporaqui ha dit...

Hola! por si no lo sabes, Biodramina mood ha sacado nuevo disco. Échale una oreja!!