dimarts, 24 de juliol de 2012

La visita


Castelló d'Empúries, 1982


Paysage
Landscape
Paisatge
Landschaft
Paisaje
Paesaggio

… s'hi pot llegir imprès - no sense certa ironia - a les dotze fotos de la sèrie Paisatges Costa Brava que Joan Rabascall va fer l'any 1982, i on es mostren paisatges escollits de la costa catalana que, tot i pertànyer a pobles i nuclis molt turístics, són zones més aviat mortes, com de pas entre els llocs pintorescos que s'utilitzen de reclam per a les postals més típiques. Totes dotze imatges en blanc i negre les va emulsionar sobre tela, muntades sobre bastidor com a suport, reafirmant la seva categoria d'obra d'art.


Castelló d'Empúries, 2012

Trenta anys després, Rabascall ha tornat a fotografiar els mateixos paisatges. Les noves fotos són en color i mostren els canvis que s'han produït en aquells indrets. Alguns es poden identificar fàcilment a les imatges (els resultats de l'aplicació de noves normes urbanístiques, el creixement de la població amb més edificis pels voltants, la vegetació, etc.), però també es perceben els que per les lletres se'ns informa: els darrers anys un nou visitant s'ha afegit a la llista, és per això que Rabascall hi escriu ara пейзаж, paisatge en rus.

A part de les reflexions socials, polítiques i culturals a les que porta aquest treball tan conceptual, a nivell personal trobo emocionant identificar entre els paisatges fotografiats alguns dels llocs que van formar part de la meva infantesa i adolescència. Per més d'un hi vaig passar sovint amb els amics, de primavera a hivern, a peu, amb bicicleta o amb la Sarfa. Ho vaig anotar al bloc quan vaig veure les fotos de l'any 82 a l'exposició retrospectiva que el MACBA va dedicar a Rabascall. Però veure ara passat i present junts i confrontats, em porta a un estat diferent que sempre m'ha inquietat (i que m'agrada molt de trobar quan forma part d'una trama literària o d'una pel·lícula, fent referència a llocs i també a persones): la visita. Aquesta visita em produeix un sentiment que barreja estranyesa i malenconia, fins i tot por i recança, quan el record queda desmuntat amb un cop de realitat.


+ Joan Rabascall. Costa Brava 30 anys. Museu de l'Empordà de Figueres (Facebook del mE), fins al 14 d'octubre de 2012.

Rabascall, Joan. Costa Brava 30 anys. Figueres i Barcelona: Museu de l'Empordà, Ediciones Originales, 2012. ISBN: 978-84-86060-07-7. [Tirada de 500 exemplars. 12 €]

El catàleg, dissenyat per Rabascall, té l'aspecte d'un talonari, conté les 24 fotos, les antigues més petites a l'extrem dret i les noves amb el format de postal,  pautades d'un costat per ser arrencades.


[Torontoràdio: OMD: Souvenir]

2 comentaris:

Enric H. March ha dit...

A mi la sensació que em produeixen, tant les postals antigues com les modernes, és de buidor, que noto fins i tot a l'estómac. Veure-hi afegit els noms en rus hi afegeix un sentiment com de descomposició. És la decadència de la vulgaritat. I per tant, tinc sensacions contradictòries. Per un costat hi ha un plaer estètic, fruit no només del resultat sinó també de la coincidència amb la mirada de l'autor. I de l'altre el rebuig per una vulgaritat que trobo que és massa viva.

Toronto ha dit...

Enric, comparteixo la teva sensació de buidor, i que durant els 30 anys que han passat, malgrat formin part del meu paisatge personal, tampoc es que m'agradessin massa ni abans ni ara, no sé si per vulgaritat, em costa trobar la paraula... però en tot cas molt no algren la vista ni l'esperit, no.