Adrià Ciurana
Hipnosi
Collages, 2015.
Les màquines, animals
sense sang,
filles obscures del llunyà
Plutó,
el planeta doble, vénen a
anunciar
la fi dels temps arcaics,
del misteriós verd de
l'aqüífer
i de la misericòrdia dels
monjos.
Cal que engreixem els
engranatges
i els sensors per escoltar
el cant del cigne de la
terra!
Entre altres senyals,
quan les màquines es
despertin,
a l'horitzó es veurà la
sagrada forma
i tots els adeptes
ploraran d'alegria.
Què us diré?
Àngel Rodríguez
2014
Hipnosi, de l'artista Adrià Ciurana, és una col·lecció de vanitas. A la reflexió sobre
la mort i la fugacitat de la vida que comporta el gènere, Ciurana hi
afegeix una dosi de crítica a la societat de consum. Una trentena de
cranis realitzats a base de papers reciclats d'etiquetes comercials i
altres retalls, salvats de les escombraries, però acuradament
seleccionats i combinats en cada composició, pels colors, pels
textos o les imatges que contenen. Sempre hi apareix de manera
obsessiva i irònica la cinta de Möbius, símbol del reciclatge.

Hipnosi
forma part del cicle d'exposicions itinerants Exposicions
viatgeres de la Diputació de
Girona, i actualemnt es pot veure al Museu
de la Mediterrània de Torroella de Montgrí,
fins al 30 d'agost.
[TorontoTV: Laurence
Olivier: Hamlet, 1948]
2 comentaris:
La idea és molt suggerent. Cranis i escombraries. Dos receptacles que acostumen a recollir merda i essència. Sovint en aquest ordre.
Així ho veig també, Enric. Hi ha coses que no canvien per a bé, no sé per a què la matèria grisa que conté el xassís!
Publica un comentari a l'entrada