Joan Ponç
Savis al capvespre
1948
EL PRINCIPAL TRET DEL MEU
CARÀCTER? Ho ignoro i prefereixo ignorar-ho, no sigui que em passi
com aquell senyor, que vivia feliç amb la seva llarga barba, fins el
dia en que li preguntaren si quan dormia la tenia a sobre o a sota
del llençol. Aquella mateixa nit, per primera vegada començà a
preocupar-se d'allò. Ni amb la barba a sobre ni a sota del llençol
va aconseguir conciliar el son. Finalment va haver de tallar-se-la.
LA QUALITAT QUE DESITJO
EN UN HOME? La capacitat de soledat, doncs és la forma en que ell
sigui més lliure i deixi també en llibertat als altres.
LA QUALITAT QUE
PREFEREIXO EN UNA DONA? La mateixa que en l'home. Per què ha de ser
diferent?
EL QUE MÉS APRECIO EN
ELS MEUS AMICS? El mateix.
EL MEU PRINCIPAL DEFECTE?
No el sé, però tinc observat que és gràcies als defectes que la
gent aconsegueix sobreviure.
LA MEVA OCUPACIÓ
PREFERIDA? Intentar trobar la veritat, sense témer la seva possible
crueltat. Sense saber tant se val si existeix.
EL MEU SOMNI DE DITA? No
haver nascut.
QUINA SERIA LA MEVA MAJOR
DESGRÀCIA? Que fos veritat la Resurrecció de la Carn, però
confesso que no em preocupa el més mínim.
QUÈ VOLDRIA SER? No ser.
ON DESITJARIA VIURE?
Enlloc, però donada la impossibilitat, a on visc: en el Pirineu.
EL COLOR QUE PREFEREIXO?
Possiblement es troba entre els infraroig o els ultra violeta. O qui
sap, més ací o més allà.
LA FLOR QUE PREFEREIXO?
Sent silvestres, totes.
L'OCELL QUE
PREFEREIXO? El meu gat.
ELS MEUS AUTORS PREFERITS
EN PROSA? Els admiro tots, tot i que només sigui pel fet que
aconsegueixin sobreviure en un món on tot sembla organitzat per
evitar que apareguin, i en cas d'aparèixer destruir-los el més
eficaç possible.
ELS MEUS POETES
PREFERITS? Igual resposta que l'anterior.
ELS MEUS HEROIS FAVORITS
DE FICCIÓ? La família Dràcula.
LES MEVES HEROÏNES
FAVORITES DE FICCIÓ? La família Dràcula.
ELS MEUS COMPOSITORS
PREFERITS? Depèn.
ELS MEUS PINTORS
PREDILECTES? Depèn.
ELS MEUS HEROIS DE LA
VIDA REAL? És inútil nombrar-los, són gent que ningú coneix.
LES MEVES HEROÏNES
HISTÒRIQUES? (Pregunta no contestada)
ELS MEUS NOMS
FAVORITS? (Pregunta no contestada)
QUÈ DETESTO MÉS QUE
RES? No detesto.
QUINS TRETS HISTÒRICS
MENYSPREO MÉS? No menyspreo.
QUIN FET MILITAR ADMIRO
MÉS? L'únic fet militar que podria admirar seria el que acabés amb
tot els fets militars. Però això és impossible, doncs una
verdadera pau només podria arribar a través de la cultura, mai a
través de la guerra.
QUINA REFORMA ADMIRO MÉS?
Cap, doncs és fàcil verificar que totes han fracassat.
QUINS DONS NATURALS
VOLDRIA TENIR? Invisibilitat.
COM M'AGRADARIA MORIR?
Desaparèixer, sense més.
ESTAT PRESENT DEL MEU
ESPERIT? Una certa absència.
FETS QUE M'INSPIREN MÉS
INDULGÈNCIA? (Pregunta no contestada)
EL MEU LEMA? Sense
humor no pot haver serietat. (Per cert, aquest qüestionari Proust
molt humor no té).
Recupero el qüestionari
Proust de Joan Ponç arrel de
Diàbolo,
l'exposició a La Pedrera que aplega obres de tota la trajectòria
del pintor, però sense ser la gran retrospectiva que es mereixeria. Esperarem encara una de més completa algun dia, que, per justícia i
reconeixement, hauria de ser organitzada des d'un museu públic. Com,
per exemple, la que el MACBA ara mateix dedica a Joan Brossa,
Poesia
Brossa, amic de l'ànima de Ponç.
La primera vegada que
vaig veure l'obra de Joan Ponç va ser als anys vuitanta, en una sala
d'exposicions d'un banc. Feia pocs anys que Ponç havia mort i s'hi
exposava la seva Suite Geometria de la Mort (1974), una sèrie
de dibuixos al guaix, tinta i llapis de colors sobre paper. El
programa de l'exposició incloïa, a mode de perfil de l'artista, el
qüestionari Proust que li havia passat el periodista Lluís
Permanyer. Aquest i la resta de qüestionaris que altres artistes,
escriptors, intel·lectuals i algun polític havien respost a
Permanyer, es van reunir en un llibre: Cuestionario Proust.
Barcelona: Plaza i Janés, 1981. El de Joan Brossa també hi és:
Joan Brossa
La clau de la clau
1989
EL PRINCIPAL
TRET DEL MEU CARÀCTER? La voluntat.
LA QUALITAT
QUE DESITJO EN UN HOME? L'honradesa.
LA QUALITAT
QUE PREFEREIXO EN UNA DONA? Feminitat i caràcter.
EL QUE MÉS
APRECIO EN ELS MEUS AMICS? Sinceritat i intel·ligència.
EL MEU
PRINCIPAL DEFECTE? Sovint l'obstinació, de vegades una excessiva
bona fe.
LA MEVA
OCUPACIÓ PREFERIDA? Crear o contemplar, segons el moment.
EL MEU SOMNI
DE DITA? Que la Humanitat s'entengui d'una vegada.
QUINA SERIA
LA MEVA MAJOR DESGRÀCIA? Viure d'il·lusions.
QUÈ VOLDRIA
SER? Tal com sóc, però reblat el clau.
ON
DESITJARIA VIURE? A Catalunya.
EL COLOR QUE
PREFEREIXO? Segons el moment: ara el vermell.
LA FLOR QUE
PREFEREIXO? Les petites flors silvestres.
L'OCELL
QUE PREFEREIXO? L'oreneta.
ELS MEUS
AUTORS PREFERITS EN PROSA? Admiro a Joyce. I també els contes
populars, que prefiguren el surrealisme.
ELS MEUS
POETES PREFERITS? No sé: potser Li Po i Khayyan. O l'expressionisme
dels poetes bíblics.
ELS MEUS
HEROIS FAVORITS DE FICCIÓ? Se m'ocorren Prometeu i Brand.
LES MEVES
HEROÏNES FAVORITES DE FICCIÓ? Isolda, Solveig.
ELS MEUS
COMPOSITORS PREFERITS? Brahms i Wagner, variats i contundents com els
fenòmens de la Naturalesa. Schumann i el seu lirisme. I Debussy.
Dels catalans la línia que va de Gerhard a Mestres Quadreny.
ELS MEUS
PINTORS PREDILECTES? Molts i diferents: Ucello, Cranach, Gauguin,
Picasso, Miró, Tàpies. I un bravo per Duchamp.
ELS MEUS
HEROIS DE LA VIDA REAL? Tots els que lluiten pel despertar de la
Humanitat, en qualsevol terreny, sense altra recompensa que la
convicció d'obrar correctament.
LES MEVES
HEROÏNES HISTÒRIQUES? Clara Schumman, Cósima Wagner, Marta
Mata.
ELS MEUS NOMS FAVORITS? El nom depèn de qui el porta.
En general tots els que s'allunyen de la beateria.
QUÈ DETESTO
MÉS QUE RES? La força bruta, la hipocresía, la mediocritat, la
retòrica.
QUINS TRETS
HISTÒRICS MENYSPREO MÉS? Els dictadors militars.
QUIN FET
MILITAR ADMIRO MÉS? Cap! M'avergonyo de pertànyer a la Humanitat.
QUINA
REFORMA ADMIRO MÉS? Totes les que es dirigeixin al bé comú, a
destruir els interessos d'una camarilla dominant que veu el món a la
seva mida.
QUINS DONS
NATURALS VOLDRIA TENIR? La màxima comprensió.
COM
M'AGRADARIA MORIR? De vell i ràpidament.
ESTAT
PRESENT DEL MEU ESPERIT? Pessimista en els detalls, optimista en el
tot.
FETS QUE
M'INSPIREN MÉS INDULGÈNCIA? Els excessos deguts a la bona fe i a
l'entusiasme.
EL MEU LEMA? Dic el que prefereixo menys:
“Sigues pietós quan seràs poderós”.
[TorontoTV:
A Fondo: Joan Ponç. TVE, 1976]