variétés

 Del 15 de setembre al 15 d'octubre,
exposo una petita mostra dels meus collages més recents
a les vitrines del vestíbul
del Cafè-Teatre Llantiol,
al carrer de la Riereta núm. 7 de Barcelona.

Cheny & Roy

Sèrie de 4 collages, acrílic sobre paper i plomes.

Acròbates que, com molts altres artistes de variétés, algun dia van brillar i avui ningú els coneix, cap pista sobre els dies gloriosos, sobre què va ser d'ells. Immortals entre les cubetes de fotos dels encants, fires de llibre antic o mercats de les puces, mereixien tornar a un escenari!

El faquir adolescent
Collage, acrílic sobre paper i espasa.

Homenatge a Josep Miret, el gran Fakir Kirman,

més de 50 anys en actiu, quinze d'ells a l'escenari del Llantiol!

Asos viatgers

Collage i acrílic sobre paper.

A partir d'una fotografia d'un mag dels anys cinquanta que no he identificat.

En el truc anomenat Els asos viatgers, el poder de l'il·lusionisme fa que les quatre cartes,
i també l'espectador, viatgin en el temps i l'espai.

Marabú

Collage i acrílic sobre paper i fusta.

Homenatge al marabú Monsieur Charles, ocell de la companyia Théâtre Dromesko.

El Théâtre Dromesko, amb els titellaires Forman (germans bessons, fills del director de cinema txec Milos Forman), van portar a Barcelona el seu espectacle La Baraque. Dins d'una barraca de fusta desmuntable plantada en una plaça, la companyia et convidava a una sopa de ceba que es cuinava allà mateix, mentre una orquestra zíngara tocava i s'encadenaven tot de números de cabaret de la mà dels amfitrions Igor i Lily, d'un mag vestit de capellà, de les titelles embogides dels Forman... Però, de cop, es van apagar els llums del sostre i, del fons de la barraca, sobre un prim raig de llum, va aparèixer Monsieur Charles, volant amb les seves enormes ales esteses, creuant l'aire entre el públic en silenci sepulcral, per aterrar finalment sobre un peu de la Lily, que l'esperava a l'altre extrem del passadís. Un moment màgic i fugaç que mai oblidaré.

Tucà 

Collage i acrílic sobre paper i fusta.

I més varietats, però d'ocells. Tucà està inspirat en la cançó Tucán, del grup dels anys vuitanta Esclarecidos. La lletra, escrita per Javier Corcobado, diu a una tornada: …Su gran pico esconde las palabras que has soñado, las que tú imaginaste nada mas acostar, por eso, cuando tu silencio me intriga, yo le pregunto al Tucán...

La pell suau

Sèrie de dos collages, acrílic sobre paper i cotxe de joguet.

A partir de la pel·lícula La peau douce (1964) de François Truffaut.

No ho vaig arribar a veure, però m'han explicat que a molts cinemes, abans de la pel·lícula solien fer algun número de variétés! Programa doble doncs, amb variétés i La peau douce. Nicole, en la pell suau de Françoise Dorléac, és la protagonista d'un triangle amorós, amb Pierre, un home més gran que ella i casat amb Franca. En el moment més excitant, Nicole veu com aquest amor impossible passarà de llarg dins un citroën tiburón, en el que els dos amants solen viatjar d'incògnit pels carrers i rodalies de París.

Variétés és una exposició de petit format que tinc el privilegi de presentar en un lloc mític, seu durant molts anys de les arts escèniques més parateatrals: el circ amb Fakir Kirman, les titelles d'Herta Frankel... la màgia amb el Màgic Andreu, el gran Tamariz, els inicis del mag Lari... cabaret amb l'Angel Pavlovsky, Pierrot, Amparo Moreno… còmics com El Tricicle, Vol-Ras, Eugenio, Godoy... un lloc molt especial que tenia sovint al poeta Joan Brossa com a il·lustre espectador. Actualment, el Llantiol ofereix majoritàriament actuacions de monologuistes còmics, amb una programació d'èxit que atreu nombrós públic jove, que manté viu aquest emblema de la resistència bohèmia del Raval de Barcelona.

L'accés al vestíbul per veure l'exposició és gratuït, no cal comprar obligatòriament entrada pels espectacles.
El Cafè-Teatre Llantiol obre portes cada dia des de 1/2 hora abans de les funcions, fins al tancament del teatre, tots els vespres i les nits de dilluns a dissabte, els migdies i les tardes de diumenge. Podeu consultar els horaris de la programació a: www.llantiol.com

Espero que us animeu a visitar Variétés!

Eduard Minobis
collage/assemblage
www.eduardminobis.com

Malestar modern

Miguel Palma

Black Widow

(2102)

A súa fascinación polas iconas dunha modernidade clásica, como o automóbil, a aviación, a observación astronómica, a arquitectura e a tecnoloxía en xeral, resulta nun cadro de ansiedade que non reproduce un mundo desexado, senón máis ben o desexo dun mundo, materializado nunha curiosidade expansiva que cuestiona o real.

Centro Galego de Arte Contemporánea (CGAC)

Miguel Palma

Morte de Kennedy

(2006)

Miguel Palma, nascut el 1964 a Lisboa. El seu treball sovint es qüestiona el desenvolupament tecnològic, l'ecologia, la creença en les imatges, la idea del poder, el món infantil i juvenil, l'obsessió per la màquina. El seu art es desplega en dibuix, escultura, instal·lació multimèdia, vídeo, llibres d'artista i la performance.

El CGAC de Santiago de Compostela és un dels museus més franctiradors de la perifèria, si és que avui en dia té sentit parlar de perifèries. Potser encara sí, perquè pel que fa a acaparar els mitjans de comunicació a nivell estatal, la seva feina passa més desapercebuda que la dels quatre museus de les grans ciutats. El CGAC m'ha sorprès moltes vegades amb propostes d'artistes que desconeixia totalment, artistes, d'altra banda, amb recorregut internacional, com em va passar especialment amb els videoartistes Hubbard&Birchler, o ara que descobreixo (en una petita ressenya d'un diari de tirada nacional) l'obra de Miguel Palma i l'exposició que hi presenta.  

Miguel Palma
Contador eléctrico i Alta voltagem

(2007)

Miguel Palma

Plataforma Shell

(2009)

+ Miguel Palma

+ Miguel Palma. Deconforto moderno. Fins al 26 de maig al Centro Galego de Arte Contemporánea.

[Totes les imatges: www.miguel-palma.com]

[Torontoràdio: Siniestro Total: ¿Quienes somos, de dónde venimos, adónde vamos?. Menos mal que nos queda Portugal, 1984]

Radiografia paranoica-crítica

Joguets Radiografiats: cicatrius interiors

[Postal de la sèrie de tres postals commemoratives del

 30 aniversari (1982-2012) del Museu del Joguet de Figueres]

Don Osito Marquina, l'osset de peluix que havia pertangut a Anna Maria i Salvador Dalí i amb el qual els dos germans i el poeta Federico García Lorca havien jugat, és flonjo al tacte i es manté dret gràcies a una vareta que va des de l’engonal fins a l’ull esquerre.

Per fora ens enlluernen i per dins ens mostren la seva anatomia i, de vegades, les seves lesions derivades del seu procés de construcció i del seu ús continuat. Els joguets tenen una llarga història, ben sovint desconeguda, i el seu interior ens ajuda a desxifrar-la. Fa uns dies, vam dur Don Osito Marquina i un parell de baldufes al gabinet del doctor Lluís Galter, a Figueres, per radiografiar-los i descobrir-ne així l'interior.*

*Font:  Museu del Joguet de Figueres

Sent l'osset de peluix d'en Dalí el que han radiografiat, recordo el dia que em van explicar el cas d'una altra radiografia relacionada amb l'artista suuuuuu-rrrrre-a-lissss-ta, la de L'Angélus de Jean-Françoise Millet. Aquesta pintura va ser una de les obsessions de Dalí, de tal manera que va fer una sèrie d'obres inspirades en ella a partir d'un estudi previ, que va deixar per escrit a la revista Minotaure, basat en les teories de la psicoanàlisi de Jacques Lacan aplicades a les seves pròpies paranoies i fantasies vers el quadre. Dalí en va dir el Mètode paranoic-crític. Una de les conclusions a les que va arribar sobre L'Angélus, i que va requerir que el radiografiessin, va ser aquesta:

Para Salvador Dalí el gran tema mítico que plantea Millet en su obra es el de la muerte del hijo de los campesinos representados en el cuadro. Con objeto de corroborar su hipótesis Dalí pidió una radiografía del cuadro al Museo del Louvre que es donde se hallaba la pintura. Tras reiterar su petición en varias ocasiones, finalmente optaron en el museo por acceder a tal petición. En la radiografía surgía una mancha cuadrangular negra bajo el cesto que se ve a los pies de los campesinos, tal y como había sospechado Dalí. Para éste, Millet debió tapar lo que en un primer momento correspondería a un pequeño ataúd con los restos del hijo muerto, con objeto de eliminar el intenso efecto dramático que el cuadro hubiera podido causar en un determinado público*.

* Cirlot, Lourdes. Dalí y el “Ángelus” de Millet.
A: Pandora: revue d'études hispaniques, núm. 3, 2003.
ISSN: 1632-0514. Pàg. 177-184.

Tornant a Don Osito Marquina, com es pot comprovar, al seu interior no hi ha cap taüt de cap nen mort, potser perquè Dalí va ser un nen tota la vida.

[Fotos: Museu del Joguet de Figueres i Musées d'Orsay]

[TorontoTV: Dalí: Chocolat Lanvin]

L'homme canon

Il·lustració de Txell Darné
per a Can seixanta

/

/

Fa uns dies em van regalar aquest puzzle tan bonic. L'homme canon, o l'home canó, o conegut també per l'home bala, que amb l'equilibrista i el domador formen Circus, una petita col·lecció de tres puzzles. És un producte de Londji, empresa banyolina de comerç just que es dedica a la producció i distribució de jocs i joguines artesanals d'arreu del món. Val la pena visitar la seva web, tenen un ampli catàleg de baldufes, nines, titelles, calidoscopis i molt més... tot d'alta qualitat i una presentació exquisida. El disseny i les il·lustracions dels puzzles Circus, en les seves capsetes metàl·liques, van signades per Can seixanta, un estudi format per Txell Darné i Joan Gómez, amb seu també a Banyoles.

/

+ Portfolio de Txell Darné

+ Boer, Joan de. El sultán y los ratones. Il·lustracions de Txell Darné. Pontevedra: OQO editora, 2005. 36 pàg. 84-96573-05-2 .

Gràcies a E. & C. pel regal. He pogut armar el puzzle ràpidament i sense massa dificultat. Uf!

[Toronto Ràdio: Nino Rota: Fellini 8 ½ ]

Col·lecció de col·leccions

Em fan una mica de por aquells col·leccionistes malaltissos que acumulen a casa grans quantitats de tot tipus d’objectes. Sobrecarreguen prestatges, vitrines i mobles a mida, omplen a vessar calaixos, capses… amb el perill d’acabar morts i enterrats com els al·lucinants germans Collyer.

Conec personalment a dos d’aquesta classe de col·leccionistes, P. - àlies Pecho galáctico - i el seu marit A., adictes als Encants Vells de Barcelona, regatejadors implacables i compradors compulsius de palilleros, tapets i mocadors brodats, gerres, plats decorats, figuretes de ceràmica, rellotges, discos, fotos, postals… una llarga llista que també inclou els collarets de bisuteria que P. llueix al pitram - d’aqui el seu sobrenom- abans de posar-los al calaix corresponent a la col·lecció de collarets.

Dels germans Collyer i de Pecho galáctico me’n recordava ahir mentre veia la col·lecció d’objectes de Guy Selz que el Museu del Joguet de Catalunya ha adquirit per donatiu i es pot visitar a l’ Arts Santa Mònica de Barcelona, fins l’11 d’abril. Es tracta només d’una part de la col·lecció de Selz, obsessiva i desbordant, i l’han exposada molt bé. Mil dos cents objectes que provenen d’arreu del món, dels quals destaquen les figures d’artesania popular i les joguines. D’entre tots, em va cridar molt l’atenció la vitrina d’objectes relacionats amb els rites Macumba del Brasil. Figures de sensuals diableses, copes de vidre amb forma de calavera, ampolles transparents amb continguts vudú. I una col·lecció, del Brasil i Mèxic, de figures d’exuberants sirenes. Espectaculars també les creus mexicanes per recollir diners a les esglèsies. I contra el que pugui semblar, més que atabalar, tanta quantitat impresiona però la visita es fa agradable.

El col·leccionista Guy Selz fotografiat amb els seus siurells.

[Foto: El País]

D’altra banda, Guy Selz, desconegut per a mi fins ara, m’ha resultat un personatge molt interessant. El catàleg i les notícies sobre l’exposició aparegudes aquests dies expliquen que era de tarannà bohemi i lligat a la cultura del seu temps. Així ho mostren algunes fotos de l’exposició, on es veu Selz retratat al costat de Cocteau, Sartre, Prévert, Benjamin, Calder… a l'Eivissa pre-hippie, o a les redaccions de les revistes Marie Claire i Elle, on va treballar fent reportatges sobre artesania. Impagable per exemple la foto amb les redactores d’Elle. També citen la seva relació amb artistes catalans a Paris, com Miralda i Rabascall, decisius per haver fet possible ara aquest donatiu.

Després del seu pas per Barcelona, la Col·lecció de col·leccions de Guy Selz s’intal·larà de manera permanent al Museu del Joguet de Catalunya de Figueres. Entre les joguines de Selz hi ha joies com les nines amb sexe masculí cosides per Madame Zka, pacient d’un psiquiàtric francès als anys 50’!

[Audio: Os mutantes: Bat Macumba]