El Molino presenta
A CHUPAR DEL BOTE
El gran show de la Transición
A CHUPAR DEL BOTE
El gran show de la Transición
Manolo de la Mancha i Ximo
Berenguer
Barcelona: Ramón Reverté, 2017
Aquests dies que Lita
Claver La Maña es retira dels escenaris, que la revista Interviú
plega, i es coneix per fi la sentència del cas Palau, el gran fracàs de la
Transició política espanyola torna a estar en punt de mira. Al
foto-llibre A chupar del bote, amb les fotos de Ximo Berenguer
recuperem alguns dels grans moments de El Molino, el que va ser el
music-hall més transgressor del Paral·lel als setanta, testimoni
d'un temps en que alguns van creure que, amb paraules de Manolo de la
Mancha, la revolució sexual seria el preàmbul de la revolució
social.
Coplas a la muerte del tío Paco
Solista:
La Mancha tiene un molino,
la Mancha tiene un quijote,
El Pardo tiene un caudillo,
que vino a chupar del bote
Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.
Solista:
La SEAT está de huelga
para que el convenio brote.
Pero sordos empresarios
prefieren chupar del bote.
Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.
La Maña, les vedettes Christa Leem i
Ondina, el Dúo Maravillas, Pipper , Johnson i el Negrito Polly...
tots desfilen per les fotos i els textos: entre bambalines, per la
platea, l'escenari i també per les rodalies del local: ... en el
Molino no hay tregua: censores y coristas, estudiantes y fascistas,
burgueses con querida, calvos estraperlistas, travestis y notarios...
Alcohol ahogado en humos, carnes y risas, culos declamando coplas: El
Molino todo lo cura, El Molino todo lo arregla.
Qui hauria de dir llavors, en l'esplendor de la ploma i els lluentons, que el polvo molinero es convertiria més aviat en caspa, que tancaria en la ruïna, reobrint però, anys després, amb una reforma integral de l'edifici i sobrevivint fins avui, no sense moltes dificultats.
Qui hauria de dir llavors, en l'esplendor de la ploma i els lluentons, que el polvo molinero es convertiria més aviat en caspa, que tancaria en la ruïna, reobrint però, anys després, amb una reforma integral de l'edifici i sobrevivint fins avui, no sense moltes dificultats.
Solista:
El clero y los militares
impiden que el pueblo vote
pero llega la democracia
no más chuparán del bote.
Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.
El clero y los militares
impiden que el pueblo vote
pero llega la democracia
no más chuparán del bote.
Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.
Solista:
De las calles las protestas
los grises son azote:
quieren con balas de goma
blindar el chupar del bote.
Coro:
A chupar del bote
hasta que se agote,
a chupar del bote
es lo mejor.
Manolo de la Mancha; Ximo Berenguer. A chupar del bote. Barcelona: Ramón Reverté, 2017.
Fotos: Ximo Berenguer (un personatge de
ficció creat per Joan Fontcuberta)
Pablo Martín Sánchez. Tuyo es el mañana. Barcelona: Acantilado, 2016.
1 comentari:
Me n'assabento del llibre gràcies a tu. Segur que és un magnífic àlbum d'aquell Molino del final de la llarga postguerra, que barrejava decrepitud i transgressió. I pel que fa a "Tuyo es el mañana", el tinc pendent. Em va agradar molt "El anarquista que se llamaba como yo".
Publica un comentari a l'entrada