Llegint La
librería de Penelope Fitzgerald (amb el club de lectura La Sartén Littéraire), on s'hi explica, molt de passada, l'escàndol - i èxit de vendes -
de Lolita
quan Vladimir Nabokov la va publicar l'any 1955, ja sabia que, amb
el temps, va arribar a ser considerada una de les grans novel·les de la literatura universal (i una de les millors radiografies de la
societat nord-americana de la seva època, que no és poc venint d'un
rus!), però com no ho havia fet abans, vaig decidir llegir-la.
I em va agradar molt. Molt més forta que la pel·lícula (amb guió original de Nabokov, però
que Kubrick va haver de retallar i suavitzar per evitar la censura).
Trobo que Lolita és una autèntica bomba embolicada en un
preciós paquet de regal. El que explota pels aires és qualsevol
indici de moral: Humbert Humbert és un monstre, la petita nimfa i companyia, monstres també. L'embolcall de luxe: l'escriptura
de Nabokov. No sé si trobaré en alguna altra novel·la una manera
tan bonica de descriure la bogeria, malaltissa o no, que pot provocar
l'amor.
Turn off the Moon
forma part del nou disc de The Primitives: Echoes
and Rhymes (Elefant
Records, 2012).
2 comentaris:
Delicioses les dues versions! L'original és encantadora, però la de The Primitives està molt cuidada. No deixa de ser una paròdia, però vigilant els detalls.
No he llegit la novel·la, però ja toca. De la pel·lícula, com a enamorat que sóc de Kubrick, no cal que en digui res. En tot cas una cosa: trobo excel·lent la interpretació: no és fàcil ser decadent.
Hola Enric,
Això de paròdia m'ha agradat molt, no hi havia caigut, perquè Tracy Tracy, la cantant dels Primitives, es conserva molt bé, però la veritat és que ja està granadeta anar de lolita!
Sobre la pel·li, no sóc fan de tot el que va fer Kubrick, sí de Senderos de gloria, La Naranja mécanica... i Lolita, que potser sigui la que més m'agrada. Sue Lyon, Shelley Winters i Peter Sellers están molt bé, però James Mason insuperable, ho broda!
Publica un comentari a l'entrada