Richard
Hamilton
Fashion
plate,
c. 1969-70
c. 1969-70
[Litografia
de foto offset, collage, serigrafia de 2 plantilles
i retocat
amb cosmètics sobre paper,
99,3 x 69
cm.]
En temps de crisi, l'IVAM
ha tirat del fons de la seva pròpia col·lecció per muntar una
exposició de baix cost que celebra els cent anys d'història del
collage. Les circumstàncies econòmiques no s'han carregat la
qualitat del resultat, perquè els collages que tenen són tan bons
que tampoc hauria fet falta molt més pressupost per a que sortís
millor. Hi són presents noms importants, coneguts i no tan
coneguts, d'aquí i de fora, amb obres excel·lents, molt
representatives de cóm el collage ha estat una tècnica que, al
llarg d'un segle i fins a l'actualitat, artistes amb
discursos i expressions estèticament molt diferents han fet seva.
Fausto Melotti
La sposa bambina,
1979.
[Terracota pintada, paper, llautó, vidre, 48 x 34 x 7 cm.]
La sposa bambina,
1979.
[Terracota pintada, paper, llautó, vidre, 48 x 34 x 7 cm.]
Sempre és un plaer poder veure d'aprop les composicions de Kurt Schwitters, o com amb quatre paperets, unes fustes pintades i l'atzar es pot arribar a transmetre tanta bellesa; els experiments radicals de László Moholy-Nagy, que encara avui passarien per ser del més modern de la ciutat; el somriure irònic d'un Georg Grosz; l'erotisme més bizarre de Marcel Duchamp o d' Óscar Domínguez...
Seguint amb els
preferits, un autèntic festival pop: Equipo Crónica, Eduardo
Arroyo, Robert Rauschenberg, Roy Litchenstein... i Richard Hamilton!
Quatre collages seus, un d'ells, el que encapçala aquesta entrada,
és la imatge de la coberta del catàleg de l'exposició, que els
comissaris li dediquen per la relació que va mantenir en vida als
primers anys de l'IVAM.
També una caixa de Joseph
Cornell, poesia sense límits, aquesta vegada mirant cap a Cassiopeia.
O vàries obres d'Antonio Saura, que als collages segueix la línia
alegre dels seus cocktail party, lluny de negrors i crucifixions
angoixants. Un poema visual de Joan Brossa i, quasi al costat, tot un
descobriment per a mi: l'italià Fausto Melotti amb un collage sobre
terracota força singular.
A l'apartat de
fotomuntatges, a banda d'exemplars dels constructivistes russos i
d'alguns pioners catalans de la fotografia moderna, una alegria va
ser poder veure originals de Josep Renau, que només havia
vist en llibre i els imaginava més petits. Tant pel contingut, com per la mida i la tècnica, precisa i polida, em van deixar amb la
boca oberta d'admiració, quasi tan oberta com la de la vigilant de
la sala, que feia una becaina a la cadira i estava de foto.
Josep Renau
Oh, this
wonderful war...! II
(De la sèrie The American Way of Life,
34),
1957.
[Fotomuntatge original de
fotografies en gelatina de plata i colorejades a mà,
retallades i
enganxades sobre cartró, 51 x 38,2 cm.]
Però tornem a la
crisi... que ha tocat de ple a la llibreria de l'IVAM: l'han tancada i han
reduït la tirada de catàlegs en paper, impossible ja comprar el
d'aquesta exposició. Sort que, en contrapartida, ofereixen íntegre
i gratis, la
versió digital a través de la seva web.
+ Trossos,
Trames, Traços. El collage en la col·lecció de l' IVAM. A
l'Institut Valencià d'Art Modern- Centre Julio González de València, fins al
26 d'agost de 2012.
[Torontoràdio:
Miles Davies Quintet: It
Never Entered My Mind]
4 comentaris:
Mira que m'agrada en Renau: tinc un parell de cartells seus de cinema, que vaig publicar a Galeria d'Imatges. Però no coneixia els seus fotomuntatges. Tot un descobriment gràcies als teus dos apunts.
Ara que parles que ha tancat la llibreria de l'IVAM, dissabte vaig anar a la llibreria de la Generalitat, a la Rambla, i m'hi vaig trobar un rètol que deia que "havien cessats l'activitat". Un interessant eufemisme que deu ser obra dels treballadors. Suposo que les edicions cauran en picat. No anem bé!
Muy apropiada la expo de collage en tiempos de crisis. Por lo de reutilizar algunos objetos y tal.
Por una vez, la adquisión de catálogos con su correspondiente bolsa no te cortará los dedos. Como es digital...
Enric, he buscat els teus cartells d'en Renau en el bloc que em dius, he vist que eren Extasis i La mujer X, són molt bonics! Durant l'exili a Méxic també en va fer la tira de bons.
A la llibreria de la Generalitat hi anava poc, només alguna vegada a per manuals tècnics de la feina. Però sigui del què sigui, que tanquin una llibrería i baixin les publicacions... sempre és una llàstima!
Insonrible, pero qué graciosa es usted! Sepa que me supo muy mal no poder comprar este catálogo, digital no es lo mismo. Estaba dispuesto a que la bolsa me cortara los dedos por su peso paseándolo por Valencia, total, como soy un maniroto...
...Y para una vez que sales...
Publica un comentari a l'entrada