Dani Torrent
L'avarícia
Oli sobre tela
(2012)
L'il·lustrador
i pintor Dani Torrent exposa al Col·legi d'Advocats de Figueres,
molt aprop del Teatre Museu Dalí, la seva sèrie de pintures Pecats
capitals. L'estil d'aquestes pintures
de Torrent, amb personatges d'ulls grossos poblant escenaris propis
de somnis o de malsons, es poden inscriure en el Surrealisme Pop
(que curiosament segueixen també altres artistes catalans, com les
Twin Sisters
de Banyoles o en Sergio mágico Mora
de Barcelona, qui, igual que en Torrent, és pintor i alhora il·lustrador amb
més d'un conte publicat al mercat), sent els referents clàssics i
més populars d'aquest corrent els nord-americans Margaret
Keane (pionera des dels anys 60' dels caps i ulls grossos tan
característics) o Mark Ryden
i Marion Peck. Com el
Surrealisme de les primeres avantguardes, el Surrealisme Pop fusiona
onirisme amb la cultura popular del seu temps (el nostre temps molt més
enllà de la primera societat de consum del artistes de l'Art Pop), i
utilitzen, deformacions incloses, un llenguatge figuratiu ple de
símbols i referències al·legòriques.
La nueva estancia
de Salvador Dalí en Estados Unidos iba prolongarse desde agosto de
1940 hasta julio de 1948. Salvador llegaba ahora a América del
mismo modo que en décadas después Andy Warhol viajó a Europa, en
busca del dinero de una jet set pujante y ansiosa de ser retratada
por el más moderno de los artistas. Entre otras figuras de la alta
sociedad, Salvador pintó en lienzos rebosantes de alusiones
surrealistas a lady Louis Mountbatten, entroncada con la familia real
búlgara en el exilio, y a Helena Rubinstein, millonaria protectora
de los judíos, que le encandiló con sus joyas. “Las joyas con que
se adornaba como cagarrutas sagradas satisfacían su orgullo y su sed
de vivir”. Al igual que Salvador recibiría enseguida el
sobrenombre de Avida Dollars, Warhol plasmaría en numerosas
ocasiones el símbolo del dólar junto a su autógrafo. Fue André
Breton quien le iba a imponer ese mote al artista catalán,
construido mediante una nueva distribución de las letras que forman
el nombre y apellido de Salvador Dalí. Para el jefe del surrealismo
la etiqueta estaba cargada de desprecio, y la acuñó cuando a
finales de los años cuarenta Salvador empezó a visitar el Vaticano,
pero el pintor la recibió con entusiasmo y la utilizó cuanto pudo,
convencido de que ese era el verdadero secreto que encerraba en su
nombre. “El oro me deslumbra y los banqueros son los sumos
sacerdotes de la religión daliniana”. A mediados de los años
sesenta, aseguraría en una entrevista que, a cambio de tres millones
de dólares anuales, se comprometía a no tocar un pincel en la
vida.*
* Pérez
Andújar, Javier.
Salvador Dalí: a la conquista de lo
irracional.
Madrid:
Algaba, 2003.
ISBN 978-84-96107-13-7. Pàg.197.
Dani
Torrent
La
Supèrbia / El rei Sol
Oli
sobre tela
(2012)
Jo
sóc el Surrealisme, va dir Salvador
Dalí, de qui aquesta setmana s'ha inaugurat una gran exposició
retrospectiva al Centre
George Pompidou de París. S'anuncia com la millor exposició
d'obres de Dalí mai reunida i la més centrada en l'obra, deixant una mica de
banda el personatge Dalí, quan per a molts és el més interessant
del que va fer. Hi col·laboren museus d'arreu del món, com el MoMA
de Nova York aportant en préstec La
persistència de la memòria, la
Fundació Gala-Salvador Dalí,
o el MNCARS de Madrid,
museu que va heretar gairebé tot el llegat pictòric més important
de Salvador Dalí, o més aviat d'Avida
Dollars, que va resoldre així a cop de
testament els seus deutes amb Hisenda.
[TorontorTV:
Benjamin Biolay: La
superbe]
2 comentaris:
O_O
Son maravillosos...
Muy bonitos, por si no dieron en el enlace, para ver todos los pecados capitales y más obras de Dani Torrent:
http://danitorrent.carbonmade.com/
Publica un comentari a l'entrada