Alberto García-Alix
(2000)
Fotografia que forma part de De
carne y hueso (2012), un diaporama d'Alberto García-Alix per al que
va seleccionar fotos seves de diferents èpoques, projectades al
compàs de la música del tanguero Daniel Melingo.
Els ocells de les dues
fotografies d'aquesta entrada no són corriols (en castellà chorlitos), però
bé els podria haver criat un, el corriol és molt despitat per
aquestes coses. Cabeza de chorlito és el nom que van triar
Frederique Bangerter i Alberto García-Alix per donar nom a la seva
editorial.
SER UN CABEZA DE CHORLITO:
“Expresión que se utiliza para referirse a alguien que tiene poca
cabeza o que es especialmente despistado”.
Los chorlitos son esos pájaros que
solemos ver corriendo por las playas persiguiendo un cangrejo. Son
pequeños, de patas largas y cuello tan robusto que apenas se
distingue dónde acaba éste y dónde empieza la cabeza. La idea de
que los chorlitos son tontos viene de su costumbre de excavar sus
nidos en las playas, dejándolos sin ningún tipo de protección. Y
también de que son sumamente despistados: no reconocen sus propios
nidos, por lo que acaban empollando o alimentando el nido equivocado.
¿Cómo ha podido sobrevivir un
pájaro que deja a sus criaturas expuestas a tantos peligros? Muy
sencillo: porque el pragmatismo no siempre lleva la razón.
Al igual que este pájaro, la
Editorial Cabeza de Chorlito nace saltarina y despistada. Nuestro
errático paso no posee ni desea una línea definida.
Vamos hacia delante con la única
voluntad de incubar huevos de creación. De alumbrar futuros
chorlitos.
Alberto García-Alix
Autorretrato los maleridos
(1988)
A la pàgina web de
l'editorial es poden comprar llibres, dvds i pòsters de fotografies
d'Alberto García-Alix, llibres del seu germà Carlos, pintor i
dibuixant, i d'altres fotògrafs. Tot edicions de qualitat, alguns
són llibres d'artista de tirada limitada, signats pels autors i amb
fotos originals d'acompanyament. També posen a la venda els deu números de la mítica revista dels anys vuitanta i noranta, El canto de la
tripulación.
Cabeza de Chorlito és a Facebook (en obert, no cal formar part de la xarxa social per poder-ne veure
el contingut) i el seu mur és una autèntica meravella. Apart de les
notícies de l'editorial, hi pengen imatges d'artistes del seu
excel·lent bon gust, entre ells, forces artistes del collage
(Alexander Korze-Robinson, James Michael Starr, Maurizio Anzeri,
Hollie Chastain ...). No dubtin en visitar-lo, o a subscriure's.
[Torontoràdio: Melingo: La
novia]
3 comentaris:
T'has fixat què polides són les editorials o les llibreries que es dediquen a l'edició i la venda de fotografies?
García-Alix té alguna cosa d'atàvic; les seves fotos sempre semblen haver estat fetes en el passat. Potser per això moltes de les seves obres tenen alguna cosa d'inquietant, com de material de barraca de fira.
Ya me he hecho fans...
Enric, sí que ho trobo així, normalment les edicions de llibres de fotografia treuen molt partit del disseny sencill, tipografies clares, la foto protagonista principal...
Sobre el què diusdel component atàvic, potser té molt a veure amb els personatges que tria García-Alix per retratar, tenen tots, ell inclós, un passat, encara que siguin joves alguns, i una personalitat, interesant, molt forta, que ell sap treure i transportar com pocs a les fotos, d'aquí la qualitat i també la sensació inquietant.
Samedimanche, ja només pel nom "Cabeza de chorlito" es mereix un "M'agrada".
Publica un comentari a l'entrada