Baró d'Evel Cirk Cia
Mazùt
(2012)
Circ contemporani de gran poesia
visual posava al programa de mà per definir Mazùt, el
darrer espectacle de la Baró d'Evel Cirk Cia, amb Camile Decourtye i
Blaï Mateu al capdavant, que vaig veure diumenge passat al Mercat
de les Flors de Barcelona (només hi ha estat tres, poquíssims,
dies). És la classe de circ que més m'agrada, en la línia dels
pioners Le Cirque
Invisible de Victoria Chaplin i Jean-Baptiste Thiérrée, i que
el seus fills Aurelia i James Thiérrée, de fa temps cadascun per
separat, han portat - més als teatres a la italiana que sota la
carpa - a nivells estratosfèrics. O, també amb matisos,
els germans Forman,
que associats al Théâtre
Dromesko recuperaven l'ambient del cabaret manouche (La
Baraque) i, després pel seu compte, la fira de monstres del XIX
(Obludárium). Diferents, però tots igualment amb una forta càrrega de
poesia visual, la que et grava a la memòria imatges de gran bellesa
i moments d'emoció inoblidables.
A Mazùt, els dos protagonistes
interpretats per Decourtye i Mateu (més la participació puntual
d'un gos que no apareix acreditat al programa, però ho feia molt
bé!) barregen circ amb altres disciplines artístiques com la
dansa, el cant, la pintura... El circ és la base, els portés
acrobàtics i el clown, aquest amb algunes situacions còmiques que
es mouen en un terreny proper a l'absurd propi de Samuel Beckett:
anar arreu i enlloc, fer per desfer i tornar a fer successivament....
són algunes idees que giren entorn els gags i números amb els
centenars de mapes de paper que els dos personatges van manipulant.
Juntament amb exploracions de l'animal que portem dins, que per a
Baró d'Evel està clar que és el cavall. Però si a Le
Sort du dedans (l'espectacle anterior de la companyia) hi
participava un cavall de debò, a Mazùt, el cavall posseeix a Mateu, amb o sense màscara, en força i moviments. Decourtye
canta en alguns passatges. Els dos junts ballen, i han comptat amb la
col·laboració de Mal Pelo en les coreografies, els seus
moviments de dansa contemporània encaixen perfecte a l'espectacle.
L'escenografia i l'utillatge són senzills (unes llaunes, uns mapes
enganxats, un parell de taules de fusta...), però no el mecanisme
que ho belluga. Tot el sistema de goteig, les politges, la
il·luminació... una estructura complexa que es mou amb agilitat, sincronitzada al mil·límetre amb el so. En funció sempre d'un
espectacle que visual i conceptualment trobo que encaixaria a dues
exposicions d'art que vaig visitar aquest 2012. La primera, per l'ús
dels mapes que en fan, seria Cartografies
contemporànies. Dibuixant el pensament (per cert, entre el
públic assistent a la funció hi havia en Perejaume, un artista
amant del terreny i la cartografia i present amb una obra en aquella
exposició. A més, també ha estat escenògraf d'espectacles de
dansa contemporània). La segona, pel tram final de l'espectacle on
la disciplina convidada és la pintura (de la ma de la performance),
seria Explosió!
El llegat de Jackson Pollock, encara a la
Fundació Miró. I és que Mazùt és una obra d'art.
[Fotografies: Alexandra
Fleuratin]
2 comentaris:
En aquest tipus d'espectacle no m'hi sento gens còmode. No hi puc fer res. El circ és un espectacle decadent i així m'agrada: barraques, caravanes, nomadisme, excèntrics... No hi busco art ni sofisticació, sinó una forma de vida.
No ho rebutjo, només que no acabo d'entrar en aquest collage escènic.
No conec els germans Forman, però la web pinta bé. No sé si el seu treball és purament estètic o pretén transmetre l'esperit del XIX i principis del XX.
Si venen per aquí, avisa!
Hola Enric,
T'entenc, però penso que a Baró d'Evel no hi ha pas sofisticació, ni esteticismes gratuïts, ni surten en absolut de la forma de vida circense. Art sí que n'hi ha, per descomptat, perquè tot el circ, bo i dolent, és art!
T'avisaré quan tornin els germans Forman, "La Baraque" i "Obludárium" van ser per a mi experiències úniques que sempre recordaré i desde llavors que els segeuixo la pista del què fan i per a on van. Crec que, amb el gust que tens per la barraca de fira, t'agradarien molt.
Bones festes!
Publica un comentari a l'entrada