William P. Gottlieb
Bill Coleman
[Cafe Society, ca. 1947]
Em sap greu que el meu pare no
conservés la seva col·lecció de discos de jazz. Recordo de petit
quan posava algun vinil a tot volum i la casa trontollava.
D'adolescent, a mi aquella música em sonava infernal i, ni que
només fos per dur-li la contrària, no en feia ni cas. L'interès
pel jazz, parar atenció pels temes clàssics, els grans compositors
i intèrprets, el vaig començar a tenir força tard. Quan ara torno
a recriminar al meu pare què en va fer d'aquells discos, que quina
mena d'aficionat a la música perd els seus discos, ell ni em respon
al retret, m'explica a canvi que quan encara era solter, amb un grup
d'amics van baixar en tren des de Figueres a Barcelona expressament per veure a
Bill Coleman i la seva orquestra en concert al Jamboree. Van dormir
en una pensió del carrer Boqueria i l'endemà van tornar cap a casa.
"A començaments del 1960, l’empresari
Joan Rosselló convertia el bar Brindis, situat al número 17 de la
plaça Reial, en una cava de jazz que va anomenar Jamboree, un mot en
zulú adoptat pel moviment boyscout que significa “reunió de
tribus”, proposat pel crític Javier Coma. La sala Jamboree va
néixer per donar cabuda a les sessions del Jubilée Jazz Club, una
entitat pionera en la difusió del jazz llavors més atrevit a
Barcelona, i va ser inaugurada oficialment el dissabte 9 de gener del
1960, a les 6 de la tarda, amb un quintet liderat pel pianista Tete
Montoliu amb Antonio Vidal (contrabaix), Perry Robinson (clarinet),
Vicho Vicencio (saxo tenor) i Chip Collins (bateria)."*
Aniversari a ritme de jazz també per
aquest bloc, que avui ha fet 5
anys! Si Jamboree en zulú vol dir "reunió de tribus", Toronto
en la llengua dels indis hurons del Canadà vol dir "lloc de trobada".
Gràcies a tots els que hi passeu!
[Foto: Wikipedia]
[TorontoTV: Bill Coleman & Albert
Nicholas: Indiana]
5 comentaris:
De res, Toronto! ¡¡Y muchas felicidades por el cumple del blog!!
Sabía otras cosas del pasado tan rumbero de tu padre... Pero esto del jazz ¡qué sorpresa!.
Años antes del Jamboree, en el bar Ambos Mundos de la Plaça Reial también hacían conciertos de jazz los del Institut Nordamericà.
Esperamos que sigas cumpliendo más años blogeros, sandunguero.
Moltes felicitats! I quina millor manera de celebra-ho que a ritme de jazz.
No parlem de col·leccions de discos no conservades perquè em posaré a plorar.
Gràcias Insonrible, brindemos por un blog sandunguero!
Gràcies Enric! Sovint quan vaig als Encants i veig piles de discos, llibres, revistes... hi penso: hauran arribat aquí perquè ningú ho volia, suposo, perquè si no és així...algú estarà plorant o estirant-se els cabells!
Si es que los genes son los genes sandungueros o no usted tiene una gracia incomparable...Me encantaría verle bailar!!.
Pues me gusta mucho bailar, Abutrí! De los que a la mínima se marcan unos pasitos Michael Jackson (como Carmelilla)!
Publica un comentari a l'entrada